Mor Alexei Navalni en una colònia penal de l’Àrtic rus

El divendres 16 de febrer de 2024, el servei penitenciari rus va anunciar la mort d’Alexei Navalni, de 47 anys, a la colònia penal IK-3, coneguda com a Llop Polar, a Kharp, una localitat del districte autònom de Iamal-Nenets, a l’Àrtic rus, a uns 1.900 quilòmetres al nord-est de Moscou. Complia una condemna de 19 anys.

Què se sap

Segons el comunicat oficial, Navalni es va trobar malament després d’una passejada i va perdre el coneixement gairebé de seguida. Els metges van intentar reanimar-lo sense èxit, i el servei penitenciari va dir que s’estaven determinant les causes. La seva portaveu, Kira Yarmysh, va indicar al principi que el seu equip no podia confirmar la notícia fins que arribés el seu advocat a la colònia. L’endemà, els seus aliats van donar la mort per confirmada.

Navalni, opositor al president Vladímir Putin, va ser enverinat l’agost de 2020 amb l’agent nerviós Novitxok i es va recuperar a Alemanya. Va ser detingut a l’aeroport de Moscou el 17 de gener de 2021, en tornar, i va romandre a la presó des d’aleshores. L’agost de 2023 va ser condemnat a 19 anys per càrrecs d’extremisme i, el desembre, traslladat a la colònia de Kharp.

El 19 de febrer, la seva mare i els seus advocats no van poder entrar a la morgue de Salekhard, on es creia que era el cos. El Comitè d’Instrucció els va dir que no el lliuraria durant almenys 14 dies més, mentre es feia un «examen químic», i que la causa de la mort continuava sense determinar-se.

Les reaccions

El Kremlin va dir que Putin havia estat informat, i el seu portaveu, Dmitri Peskov, va qualificar d’histèrica i inacceptable la reacció occidental. El Ministeri d’Exteriors rus va demanar esperar els resultats forenses. La vicepresidenta dels EUA, Kamala Harris, i el secretari d’Estat, Antony Blinken, van dir que Rússia és responsable. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, es va declarar «profundament consternada i entristida», i l’ONU va demanar una investigació independent. La seva vídua, Yulia Navalnaia, va dir el 16 de febrer a la Conferència de Seguretat de Múnic que no sabia si havia de creure la notícia i que, si era certa, Putin i el seu entorn «no quedaran impunes».

El 19 de febrer, la vídua de Navalni, Yulia Navalnaia, va assistir a Brussel·les a la reunió de ministres d’Exteriors de la UE, a la qual la va convidar l’alt representant, Josep Borrell. Borrell va assenyalar Putin com a principal responsable i va dir que els Estats membres proposarien sancions contra els responsables directes del tracte donat a Navalni, també al sistema penitenciari, i que proposaria posar el seu nom al règim de sancions europeu per violacions de drets humans.

Quines conseqüències jurídiques pot tenir

Aquest règim, creat pel Reglament (UE) 2020/1998, permet congelar els fons de persones i entitats responsables de violacions greus de drets humans i prohibeix posar-los fons o recursos econòmics a disposició. Les llistes necessiten la unanimitat del Consell. Alhora, la UE preparava el seu tretzè paquet de sancions contra Rússia, que segons Euronews inclouria també empreses xineses pels seus vincles amb Rússia i que Hongria bloquejava de moment.

Les sancions de la UE s’apliquen directament a les empreses i persones de la Unió, i el seu incompliment té conseqüències sancionadores. Per a una empresa amb operacions a Rússia o amb clients i proveïdors del seu entorn, convé comprovar que revisa les seves contrapartides i els seus titulars reals davant les llistes de sancions de la UE, que els contractes inclouen clàusules de compliment i que es vigilen les operacions a través de tercers països. Consulti amb el seu assessor jurídic com aplicar-ho al seu cas.

Les llistes de sancions canvien amb les notícies; el compliment ha d’anar un pas per davant.