El 3 d’abril el major terratrèmol a Taiwan en 25 anys va obligar a evacuar fàbriques de xips. Van reprendre en pocs dies, però l’avís sobre la concentració va quedar.
El 3 d’abril del 2024, el terratrèmol més fort registrat a Taiwan en 25 anys va obligar a evacuar temporalment diverses fàbriques de semiconductors, entre elles les de TSMC. El primer, com sempre en aquests casos, és la seguretat de les persones. En l’aspecte econòmic, les plantes van reprendre l’activitat en pocs dies, cosa que va evitar un dany més gran. Que no hi hagués una interrupció llarga no resta importància a l’avís: uns dies d’aturada en la fabricació de semiconductors es poden notar després a les fàbriques que en depenen.
Tot i això, la notícia va cridar l’atenció d’empreses i governs de mig món. Poques indústries són tan decisives i, alhora, tan poc visibles per al públic com la dels xips, i un terratrèmol en una illa llunyana va recordar que aquesta fabricació depèn d’un territori concret, amb els seus riscos naturals i geopolítics. No és un problema només de Taiwan, sinó de qualsevol cadena que depengui d’una peça concentrada en un únic lloc.
Una illa, molts xips
Bona part dels xips més avançats del món es fabriquen en una sola illa. Un semiconductor és un component diminut que processa informació, i per això apareix en gairebé tot el que porta electrònica: telèfons, automòbils, electrodomèstics, equips mèdics i maquinària industrial. Cada vegada més productes incorporen xips, i per això la dependència és més gran del que suggereix la factura de cada component.
De manera que una interrupció prolongada es notaria en gairebé tots els sectors. No només en les empreses tecnològiques, sinó en el fabricant de cotxes que espera un component, en la fàbrica d’electrodomèstics que no pot acabar una comanda o en l’empresa que necessita renovar els seus equips informàtics. L’efecte arribaria per cadenes que sovint ningú no veu fins que fallen. Per això els fabricants de tota mena segueixen amb atenció qualsevol notícia sobre les plantes que produeixen els semiconductors.
Un risc de concentració
És un risc de concentració que afecta gairebé tota l’economia i que explica les inversions en noves fàbriques a Europa i als Estats Units. En dependre d’un únic territori, un fenomen natural, un conflicte o una fallada energètica poden tenir conseqüències molt superiors a la seva mida aparent. Els inversors i els governs ho saben, i d’aquí l’interès a repartir la producció en diverses regions.
Aquesta vegada la represa va ser ràpida, però l’avís va quedar. Diversificar la producció porta anys i costa molts diners, així que les respostes seran graduals; mentrestant, cada empresa usuària de xips ha d’assumir que el risc existeix i gestionar-lo amb els mitjans que té a l’abast. Per a una pime, això vol dir sobretot informació: saber quines peces són crítiques i quines són substituïbles.
Què convé revisar
Les empreses que depenen de components electrònics farien bé de conèixer d’on provenen, no només qui els ven. Un proveïdor espanyol o europeu pot, al seu torn, comprar el xip a un altre situat a l’altre extrem del món, i aquesta informació rarament apareix a la factura. Demanar-la als proveïdors és el primer pas per mesurar l’exposició real. És una conversa incòmoda, perquè de vegades els proveïdors no tenen la resposta immediata, però aquesta mateixa manca de resposta ja és una dada.
També convé mantenir un nivell prudent d’existències dels components crítics i parlar amb els proveïdors sobre els seus plans de contingència: què farien si una fàbrica s’aturés, quines alternatives tenen i en quant de temps podrien respondre. Aquestes respostes permeten decidir si compensa assumir un cost una mica més alt a canvi de més seguretat. La decisió depèn de quant costaria una aturada i de quant de temps podria aguantar-la l’empresa.
Conèixer la cadena de subministrament és la meitat de protegir-la.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
