Recep Tayyip Erdogan va guanyar el 28 de maig del 2023 la segona volta de les presidencials turques amb prop del 52 % dels vots. La lliura va caure a un mínim davant del dòlar; què se sap i com va reaccionar el mercat.
El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va guanyar el diumenge 28 de maig del 2023 la segona volta de les eleccions presidencials, la primera de la història de Turquia, davant del líder opositor Kemal Kılıçdaroğlu. Amb gairebé tots els vots escrutats, va obtenir al voltant del 52,1 % davant del 47,9 % del seu rival, amb una participació propera al 85 %. Els resultats encara són provisionals: el Consell Suprem Electoral els ha de confirmar en els pròxims dies.
Què se sap
A la primera volta, el 14 de maig, cap candidat va assolir la majoria absoluta, de manera que els dos més votats van tornar a les urnes. Aquell dia també es van celebrar les eleccions legislatives, en què el partit d’Erdogan i els seus aliats van obtenir 323 dels 600 escons. Erdogan governa Turquia des del 2003, primer com a primer ministre i, des del 2014, com a president, i començarà ara un nou mandat de cinc anys.
El nou Govern haurà d’atendre diversos fronts econòmics. La inflació oficial va arribar al 85,5 % l’octubre del 2022, el nivell més alt en 24 anys; va baixar al 50,5 % al març i a prop del 44 % a l’abril, tot i que economistes independents consideren que la xifra real és més alta. Turquia també ha de reconstruir les zones afectades pels terratrèmols de febrer, que van causar uns 50.000 morts, i, segons va informar Reuters, va gastar desenes de milers de milions de dòlars de reserves per frenar la caiguda de la lliura abans de les eleccions.
La reacció dels mercats
El dilluns 29 de maig la lliura es va afeblir fins a unes 20 lliures per dòlar, un mínim històric i la seva pitjor sessió en vuit mesos, segons Al Jazeera. En el que va d’any ha perdut al voltant d’un 10 % del seu valor, segons l’agència AP. Alguns analistes atribueixen la caiguda al fet que es confirma la continuïtat d’una política econòmica poc ortodoxa, amb tipus d’interès baixos malgrat una inflació alta.
La borsa d’Istanbul va reaccionar d’una altra manera. L’índex BIST 100 va tancar la sessió amb una pujada del 4,1 % i l’índex bancari amb un alça del 2,13 %, després de les caigudes d’accions i bons en dòlars que van seguir la primera volta. Que la borsa pugi i la moneda caigui alhora no és contradictori: les accions turques cotitzen en lliures, i una pujada mesurada en lliures no és el mateix que una pujada mesurada en euros o en dòlars.
En el seu discurs de victòria, Erdogan va prometre portar la inflació a xifres d’un dígit i reforçar el creixement, i va dir que eliminar els problemes causats per l’augment de preus era l’assumpte més urgent. Els inversors esperaven ara conèixer l’equip econòmic del nou Govern i si hi haurà algun canvi en la política monetària.
L’exposició de la banca espanyola
A Espanya, el cas més conegut és el de BBVA, que opera a Turquia a través de Garanti BBVA. Segons el seu informe del primer trimestre del 2023, l’àrea de Turquia va aportar 277 milions d’euros al benefici atribuït del grup, que va ser de 1.846 milions, i aquests comptes apliquen la comptabilitat d’hiperinflació. El mateix banc estima que una depreciació del 10 % de la lliura restaria un punt bàsic a la seva ràtio de capital CET1, i explica que cobreix entre el 40 % i el 50 % del benefici atribuït agregat que espera generar en els propers dotze mesos.
Aquestes dades són del 31 de març i convé llegir-les com una referència, no com una previsió: l’efecte final dependrà de l’evolució de la lliura, dels tipus d’interès turcs i de les cobertures que mantingui cada entitat. Els resultats del segon trimestre seran la primera xifra trimestral després de les eleccions.
Després de la confirmació oficial, Erdogan jurarà el càrrec i formarà Govern. Les decisions de política econòmica del nou Executiu seran la següent dada a seguir.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
