El 4 d’abril de 2023 Finlàndia va dipositar a Brussel·les el seu instrument d’adhesió i va passar a ser el 31è aliat de l’OTAN. Què canvia per a l’Aliança i per a Suècia, que continua esperant.
Finlàndia va passar a ser el 4 d’abril de 2023 el trenta-unè membre de l’OTAN, en el moment de dipositar l’instrument d’adhesió. A la seu de l’Aliança a Brussel·les, el ministre d’Exteriors finlandès, Pekka Haavisto, va lliurar l’instrument d’adhesió al secretari d’Estat dels Estats Units, Antony Blinken, perquè els Estats Units són el dipositari del tractat. A continuació, per primera vegada, la bandera de Finlàndia va onejar davant la seu de l’OTAN, en un acte al qual va assistir el president finlandès, Sauli Niinistö, rebut pel secretari general, Jens Stoltenberg. També es van hissar banderes finlandeses als comandaments aliats de Mons (Bèlgica) i Norfolk (Virgínia). Van sonar l’himne nacional finlandès i el de l’OTAN.
Van assistir-hi a més el ministre de Defensa finlandès, Antti Kaikkonen, els ministres d’Exteriors de tots els aliats i Suècia, convidada a incorporar-s’hi. Finlàndia, soci proper de l’Aliança, ja participava en les seves reunions, però l’adhesió afegeix el que no tenia: les garanties de defensa col·lectiva.
Com s’hi ha arribat
La invasió russa d’Ucraïna, el febrer de 2022, va portar Finlàndia i Suècia a abandonar dècades de no alineament militar. Van presentar la seva sol·licitud d’ingrés el maig de 2022 i la cimera de l’OTAN celebrada a Madrid el juny les va convidar a incorporar-s’hi. Els aliats van signar el protocol d’adhesió de Finlàndia el 5 de juliol de 2022.
Després, els parlaments dels 30 membres el van haver de ratificar, perquè l’ingrés exigeix unanimitat. Hongria ho va fer a finals de març de 2023, per 182 vots a favor i 6 en contra, i Turquia, l’última, el 30 de març, per unanimitat dels 276 diputats presents. Des de la sol·licitud fins a l’adhesió han passat menys d’onze mesos.
Què canvia
Amb l’adhesió, Finlàndia queda coberta per l’article 5 del Tractat de Washington, segons el qual un atac armat contra un aliat es considera un atac contra tots. L’OTAN amplia en 1.340 quilòmetres la seva frontera terrestre amb Rússia i suma una força militar que, segons algunes anàlisis, és de les més potents d’Europa occidental en cas de guerra. Stoltenberg va dir que l’entrada és bona per a Finlàndia, per a la seguretat nòrdica i per a l’Aliança en conjunt, i que el president rus, Vladímir Putin, havia fracassat en el seu intent de tancar la porta de l’OTAN: en lloc d’aprimar-se, l’Aliança s’ha ampliat.
Suècia, que va sol·licitar l’ingrés alhora que Finlàndia, continua esperant: Turquia i Hongria no n’han ratificat l’adhesió. Turquia al·lega que Estocolm ha estat permissiu amb grups que considera terroristes i s’ha mostrat enutjada per la crema d’un Alcorà davant la seva ambaixada; els membres del partit governant hongarès han dit que esperaran que Estocolm resolgui els desacords pendents. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va dir que el diàleg continuaria, però que el seu suport depenia que Suècia fes passos concrets. Suècia aspira a entrar abans de la cimera de l’OTAN a Vílnius, al juliol.
L’ampliació confirma que l’entorn de seguretat europeu ha canviat des del febrer de 2022. Les empreses amb operacions o proveïdors a l’Europa de l’Est i al Bàltic segueixen de prop com evolucionen les sancions a Rússia i l’exposició al risc geopolític.
En menys d’onze mesos, un país que feia dècades que era fora de les aliances militars ha entrat a l’OTAN.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
