La Xina va confinar Xangai, el seu principal centre financer i el major port de contenidors del món; fàbriques i enviaments van patir retards durant setmanes.
Des de finals de març i durant l’abril del 2022, la Xina va confinar Xangai, el seu principal centre financer i el major port de contenidors del món. El confinament va afectar sobretot els residents de la ciutat; aquestes línies recullen només els seus efectes econòmics. Fàbriques i enviaments van patir retards durant setmanes, i la notícia es va seguir amb atenció a ports i empreses de mig món.
Xangai no és una ciutat més dins de l’economia global. Concentra activitat financera, industrial i logística, i pel seu port passa una part molt important de les mercaderies que es comercien entre Àsia i la resta del món. Per això un tancament prolongat no es queda a la ciutat: repercuteix en els terminis de lliurament, en els costos del transport i en la disponibilitat de productes i components en llocs molt llunyans. Per a una empresa que importa o que depèn de components asiàtics, un tancament així és una advertència sobre com de llargues i fràgils poden ser les cadenes de què depèn la seva activitat.
Què és la política de «covid zero»
La Xina aplicava una estratègia de contenció estricta del virus, basada en confinaments locals i controls intensos cada vegada que apareixien contagis. Quan una ciutat d’aquesta importància queda tancada, l’efecte transcendeix la ciutat mateixa i s’estén a les cadenes de producció i de transport de la resta del món.
Aquesta estratègia feia que els tancaments es poguessin decidir amb rapidesa i prolongar-se mentre hi hagués casos, de manera que la seva durada era difícil de preveure des de fora. Per a les empreses que depenen de proveïdors xinesos, la incertesa sobre quan es reprendria l’activitat era tan problemàtica com el tancament mateix, perquè impedia planificar compres, producció i lliuraments amb un mínim de fiabilitat. A la pràctica, cada empresa hauria de saber quina proporció de les seves compres procedeix d’una sola regió i quines alternatives reals té, perquè la diversificació es construeix abans de la crisi, no durant.
Una cadena que torna a tensar-se
Les cadenes de subministrament, que començaven a normalitzar-se, es van tornar a tensar. Un port d’aquesta escala és un coll d’ampolla: si els contenidors no surten o no es descarreguen, els retards s’acumulen a l’origen, en trànsit i a la destinació, i tot el procés s’encareix.
Quan un port es congestiona, també es desajusten les rutes: els vaixells arriben tard, els contenidors no són on es necessiten i els fletaments reflecteixen aquesta escassetat. Les empreses noten l’efecte amb desfasament, de vegades setmanes després del tancament, quan la mercaderia que havia d’arribar no arriba o ho fa amb un cost superior al pressupostat. Convé tenir-ho en compte en calcular el marge de cada comanda. Com més ajustat és el calendari de lliuraments i més dependent d’un únic trànsit, més gran és el risc que un retard es converteixi en un incompliment amb el client final.
Terminis tan importants com el preu
Per a qui importa d’Àsia, els terminis de lliurament van passar a ser tan importants com el preu. Convé revisar la dependència de proveïdors d’una sola regió, calcular el cost de tenir inventari addicional i pactar amb els clients terminis que siguin realistes en lloc de prometre dates que no es poden garantir.
Una revisió pràctica comença per llistar els productes i components que depenen d’un únic origen i estimar quant de temps aguantaria el negoci si arribessin amb setmanes de retard. A partir d’aquí es pot valorar si compensa mantenir més existències, buscar un proveïdor alternatiu en una altra regió o acordar amb els clients clàusules que contemplin retards de causa aliena. Un assessor pot ajudar a ordenar aquestes decisions. És preferible una promesa una mica més conservadora i complerta que una data ambiciosa que obligui a demanar disculpes, i els clients solen valorar aquesta honestedat.
Un preu baix no serveix de res si la mercaderia no arriba a temps.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
