El Consell Europeu del 24 i 25 de març va reconèixer la situació particular de la península Ibèrica i va obrir la porta a mesures pròpies sobre el preu de l’electricitat.
Al Consell Europeu celebrat el 24 i 25 de març del 2022, els líders de la Unió Europea van reconèixer la situació particular de la península Ibèrica, amb escasses interconnexions energètiques amb la resta del continent, i van obrir la porta a mesures pròpies sobre el preu de l’electricitat. Espanya i Portugal obtenien així marge per actuar dins del marc europeu. Per a un país, que Europa admeti que la seva situació és diferent és el pas previ a qualsevol intervenció pròpia.
El reconeixement no fixava encara cap mesura concreta, però tenia importància política i pràctica. Les empreses amb un consum elèctric rellevant, i també les llars, veien com l’electricitat era un dels principals motors de la pujada de preus, i qualsevol canvi en les regles del mercat podia afectar l’escenari de costos de la resta de l’any. Per això era important seguir els passos següents, en lloc de quedar-se només amb el titular.
Què és una «illa energètica»
La península Ibèrica està poc connectada amb la resta de la xarxa elèctrica i gasista europea. Això vol dir que, a diferència d’altres països, té dificultat per exportar els seus excedents o importar energia dels veïns, i que els seus preus no sempre es beneficien de la integració del mercat europeu.
La conseqüència pràctica és que el sistema ibèric depèn més de la pròpia generació i té menys capacitat de compensar pics de demanda o de preu amb importacions. És una característica estructural i no conjuntural, i per això forma part del debat sobre la política energètica europea. Reconèixer-la permet plantejar solucions adaptades a aquesta realitat en lloc d’aplicar la mateixa recepta a tots els països. La discussió de fons és quanta connexió necessita un sistema elèctric, una pregunta amb respostes tècniques, econòmiques i polítiques.
L’origen de l’«excepció ibèrica»
Era l’origen de l’anomenada «excepció ibèrica». El reconeixement europeu no fixava encara cap mesura concreta, però donava a Espanya i a Portugal el marge polític per dissenyar una intervenció sobre el preu de l’electricitat sense xocar amb les regles comunes.
Que Brussel·les accepti tractar de manera diferent una situació concreta no vol dir que qualsevol mesura sigui possible: les intervencions sobre un mercat exigeixen disseny, terminis i aprovació, i els seus efectes reals sobre els preus depenen de com es concretin. Mentrestant, les empreses han de pressupostar amb prudència i no donar per fet un abaratiment que encara no existeix. Un pressupost realista inclou escenaris amb i sense mesures, i s’actualitza quan es coneixen els detalls.
Què convé mirar
Per a les empreses espanyoles, anticipar com afectaria els seus contractes de llum era clau per pressupostar la resta de l’any. Convé saber si el contracte és a preu fix o indexat al mercat, quan venç i quines clàusules permeten revisar-lo, abans que les noves regles canviïn l’escenari.
Si el contracte és a preu fix, una baixada del mercat no es trasllada fins que es renova; si és indexat, es reflecteix abans, però també ho fan les pujades. Revisar la potència contractada, els trams horaris i les possibilitats d’autoconsum pot reduir la factura amb independència del que decideixi la política. Un assessor energètic pot comparar ofertes amb dades reals de consum. Els hàbits de consum, com desplaçar part de l’ús a les hores més barates quan la tarifa ho permet, també compten.
En energia, conèixer el propi contracte és la millor cobertura.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
