El BOE del 29 de desembre de 2021 va publicar la Llei 21/2021: revaloració amb l’IPC mitjà, fi del factor de sostenibilitat, un nou mecanisme d’equitat entre generacions i incentius per jubilar-se més tard.
El 29 de desembre de 2021, el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar la Llei 21/2021, de 28 de desembre, de garantia del poder adquisitiu de les pensions i d’altres mesures de reforç de la sostenibilitat financera i social del sistema públic de pensions. Entra en vigor l’1 de gener de 2022. Aquesta nota se centra en les regles que fixa la llei, no en la quantia de la pujada de gener.
Revaloració i mecanisme d’equitat
La llei modifica l’article 58 de la Llei general de la Seguretat Social. Cada gener, les pensions contributives es revaloritzen segons el valor mitjà de les taxes de variació interanual de l’IPC dels dotze mesos anteriors al desembre de l’any anterior. Si aquest valor mitjà és negatiu, l’import de les pensions no varia. La llei deroga així l’índex de revaloració del 2013, que es calculava a partir dels ingressos i les despeses del sistema i garantia un mínim del 0,25 % i un màxim de l’IPC més 0,50 %. A més, preveu una avaluació periòdica dels efectes de la revaloració cada cinc anys.
També deroga el factor de sostenibilitat de la Llei 23/2013, un ajust de la pensió inicial de jubilació pensat perquè l’import total percebut al llarg de la vida fos equivalent entre els qui es jubilen en moments diferents, i el substitueix per un nou Mecanisme d’Equitat Intergeneracional (MEI).
El MEI té dos components. El primer és una cotització addicional que es destina a nodrir el Fons de Reserva de la Seguretat Social, exclusivament per atendre desviacions en el nivell de despesa: a partir del 2023 i al llarg de deu anys, fins al 2032, de 0,6 punts percentuals, seguint l’estructura actual de repartiment entre empresa i treballador. El segon component preveu, a partir del 2032, revisions cada tres anys de la despesa en pensions i, si escau, mesures addicionals.
Per a empreses i treballadors, el primer component suposa un cost addicional en cotitzacions a partir del 2023; com que la llei el fixa per a un període concret, convé incloure’l en les previsions de costos laborals dels propers exercicis. I convé recordar que la llei no fixa una quantia de pensió, sinó unes regles: cada gener, la revaloració dependrà de l’IPC mitjà d’aquell període i no d’una xifra decidida per endavant.
Jubilar-se abans o després
La llei canvia els incentius per endarrerir la jubilació més enllà de l’edat ordinària (article 210). Qui reuneixi els requisits podrà triar, una sola vegada, entre un percentatge addicional del 4 % per cada any complet cotitzat després d’aquesta edat, una quantitat a tant alçat per cada any complet o una combinació d’ambdues fórmules, en els termes que fixi un reglament. En la quantitat a tant alçat, l’import augmenta un 10 % per als qui hagin cotitzat almenys 44 anys i 6 mesos. Si no se’n tria cap, s’aplica el percentatge addicional.
En la jubilació anticipada, la llei fixa fins a quatre anys d’anticipació i 33 anys de cotització efectiva quan el cessament no és imputable al treballador, i fins a dos anys i 35 anys de cotització en la voluntària. En ambdues, els coeficients reductors s’apliquen per cada mes d’anticipació i varien segons els anys cotitzats, amb trams als 38 anys i 6 mesos, als 41 anys i 6 mesos i als 44 anys i 6 mesos.
Què convé revisar
Convé que qui estigui planificant la seva jubilació, o la d’un familiar o un soci, calculi amb les dades de la seva vida laboral quant canvia la pensió segons l’edat de retir i els anys cotitzats, perquè ara els coeficients depenen del mes d’anticipació i dels trams de cotització, i perquè les opcions de la jubilació demorada donen resultats diferents. Per al seu cas concret, consulti amb el seu assessor.
La llei no fixa una xifra: fixa regles, i són les regles les que convé entendre.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
