El Consell de Ministres va aprovar el decret llei de la reforma laboral al tancament d’un any de recuperació, inflació i canvis normatius. Què va deixar el 2021.
El 28 de desembre del 2021, el Consell de Ministres va aprovar el reial decret llei de la reforma laboral. Cinc dies després de l’acord entre Govern, patronal i sindicats, el pacte es convertia en norma. Les empreses tenien ja un text jurídic concret amb què treballar i sobre el qual planificar. L’any acabava així amb una fita normativa de pes per al mercat de treball. Per a moltes empreses, l’inici del 2022 seria també l’inici d’una nova manera de contractar.
La data tenia a més un valor simbòlic: el tancament d’exercici és un moment natural per fer balanç. Amb la reforma aprovada, les empreses podien començar l’any nou amb un marc més clar en matèria de contractació. I amb l’any a punt d’acabar, era també un bon moment per mirar enrere i extreure conclusions sobre el que el 2021 havia ensenyat a qui dirigeix negocis i gestiona patrimonis.
De l’acord a la norma
Un acord polític o social necessita convertir-se en una norma per tenir efectes jurídics. El Consell de Ministres va aprovar el reial decret llei cinc dies després de l’acord, cosa que vol dir que el text passava a ser obligatori i que les empreses havien de començar a adaptar-s’hi. El que s’havia pactat passava a ser obligatori, amb els seus terminis i les seves condicions. Llegir-lo amb detall abans que el calendari apreti evita errors.
Amb la norma publicada, el treball pràctic es desplaçava a la seva aplicació. Quedava per veure com s’interpretaven alguns detalls, quins terminis d’adaptació es concedien i com es resoldrien els dubtes que sorgissin. Per a les empreses, el primer pas era llegir el text amb calma, amb el suport dels seus assessors laborals, i identificar quins contractes i quines pràctiques s’havien de revisar. Convé fer-ho en les primeres setmanes de l’any, abans que sorgeixin urgències.
Un balanç de l’any
L’any acabava amb l’economia recuperant-se, però amb la inflació i l’energia com a grans preocupacions. Al llarg del 2021 s’havien succeït la reobertura, els ajuts i els fons europeus, però també l’encariment de l’energia, els problemes en les cadenes de subministrament i l’inici del canvi de rumb dels bancs centrals.
Recuperació i tensions van conviure durant tot l’exercici. Els ERTO i els ajuts van ajudar a sostenir empreses i llocs de treball; el pla de recuperació i els fons europeus van obrir perspectives d’inversió; i, alhora, la pujada de preus i la retirada d’estímuls van recordar que l’entorn financer no era estàtic. Era un any que combinava alleujament i incertesa a parts iguals. Aquesta combinació recomana planificar amb prudència l’any que comença.
La lliçó de l’any
Si el 2021 va deixar una lliçó, va ser que la recuperació no ho torna tot al seu lloc: canvien els costos, les normes i els hàbits dels clients. Revisar el pla de cada any amb aquesta idea al cap és el que distingeix una empresa preparada. Convé començar el nou exercici repassant costos, contractes, finançament i obligacions normatives, amb el suport dels assessors.
A la pràctica, això vol dir preguntar-se quins contractes de subministrament vencen, quin deute és a tipus variable, quines normes noves afecten l’activitat i quins canvis s’han produït en la demanda. També vol dir conversar amb l’equip, amb el banc i amb els clients clau. Preparar-se no és predir el futur, sinó acceptar que serà diferent i tenir marge per adaptar-s’hi. El marge financer, el de temps i el de decisió són les tres reserves que més s’agraeixen quan arriba un canvi.
Els anys no s’assemblen entre ells: la millor preparació és la que deixa marge per a l’imprevist.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
