La Llei de Pressupostos del 2021 revaloritza un 0,9 % les pensions contributives i un 1,8 % les no contributives. Què canvia, quina és la pensió màxima i quina garantia preveu la llei davant la inflació.
La Llei 11/2020, de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2021, publicada al BOE del 31 de desembre i en vigor des de l’1 de gener, fixa quant pugen enguany les pensions públiques. El seu article 35 estableix, amb caràcter general, un increment del 0,9 % per a les pensions del sistema de la Seguretat Social i per a les de Classes Passives de l’Estat.
Què puja i quant
Les pensions contributives de la Seguretat Social i les de Classes Passives pugen un 0,9 % (article 39). Segons el Ministeri d’Hisenda, la pujada arriba a uns 9,76 milions de pensionistes. Les pensions no contributives de jubilació i invalidesa pugen un 1,8 %, el doble, i queden en 5.639,20 euros l’any (article 44); Hisenda va calcular que beneficiaria unes 450.000 persones amb menys recursos.
L’article 43 recull les quanties mínimes de les pensions contributives. La de jubilació d’un titular de 65 anys amb cònjuge a càrrec queda en 11.914 euros l’any, 851 euros al mes en catorze pagues, enfront d’11.807,60 euros el 2020: un 0,9 % més. Sense cònjuge a càrrec, el mínim és de 9.655,80 euros anuals. Per cobrar el complement per mínims, en general els ingressos del pensionista per treball, capital o activitats no poden superar els 7.707 euros l’any.
La llei inclou a més una garantia de poder adquisitiu (disposició addicional quaranta-sisena). Si l’IPC mitjà dels dotze mesos de desembre del 2020 a novembre del 2021 supera el 0,9 %, els qui ja cobraven la pensió l’1 de gener del 2021 rebran, abans de l’1 d’abril del 2022 i en un únic pagament, la diferència entre el que han cobrat el 2021 i el que haurien cobrat amb aquesta inflació mitjana. Només se sabrà si escau quan es publiqui l’IPC de novembre del 2021.
El sostre de la pensió pública
L’article 38 fixa el límit màxim de la pensió pública que es reconegui el 2021: 2.707,49 euros íntegres al mes, o 37.904,86 euros l’any si es cobren més o menys de catorze pagues. Els articles 40 i 41 afegeixen que no es revaloritzen les pensions que ja superin aquesta xifra i que la pujada de les altres no les pot portar per sobre del límit anual. Pel cantó de la cotització, la base màxima a la Seguretat Social queda fixada en 4.070,10 euros mensuals.
Per a qui planifica la jubilació, la pensió pública substitueix només una part dels ingressos de qui ha cotitzat per bases altes, perquè tant la base màxima de cotització com la pensió màxima estan limitades. La mateixa llei redueix, a més, el marge de l’estalvi complementari: el límit d’aportació anual a plans de pensions individuals passa a 2.000 euros, amb 8.000 euros més si provenen de contribucions empresarials.
Què convé revisar
La pujada general és una actualització per llei, no una prestació que s’hagi de sol·licitar. Convé, en canvi, revisar tres coses: que se segueix complint el requisit d’ingressos del complement per mínims, perquè qui el cobra ha de comunicar a l’entitat gestora, en el termini d’un mes, que ha superat el límit de 7.707 euros; com canvia la renda disponible de la unitat familiar quan es combinen pensió pública i rendes de l’estalvi; i, per a qui és a prop de la jubilació, quanta pensió pública pot esperar davant el seu nivell de despesa. Consulti amb el seu assessor com encaixa en el seu cas.
La pujada és petita, però la clàusula del 2022 recorda que la pensió es mesura sempre davant la inflació de l’any.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
