Des de l’1 de gener regeix la Llei 11/2020: nou tram a l’IRPF, menys marge en els plans de pensions i un impost sobre el patrimoni que ja no caduca.
El 31 de desembre del 2020 es va publicar al BOE la Llei 11/2020, de 30 de desembre, de Pressupostos Generals de l’Estat per al 2021, que va entrar en vigor l’1 de gener. A més de les partides de despesa, la llei inclou un títol tributari amb canvis que ja s’apliquen a aquest exercici: nous trams de l’IRPF per a les rendes més altes, una retallada dels límits d’aportació a plans de pensions, ajustos a l’impost sobre societats i la consolidació de l’impost sobre el patrimoni.
No és una reforma fiscal completa, però sí un conjunt de mesures que afecta qui té ingressos alts, un patrimoni rellevant o participacions en altres societats. Com que la llei ja és en vigor, convé repassar tan aviat com es pugui la planificació de l’any, perquè algunes decisions, com ara quant aportar a un pla de pensions o en quin moment cobrar una retribució variable, tenen efecte fiscal des de gener.
Més tipus per als trams alts
A la base general de l’IRPF s’afegeix un tram per a la part que supera els 300.000 euros, amb un tipus estatal del 24,5 %. A la base de l’estalvi, que recull interessos, dividends i plusvàlues, apareix un tram per al que excedeix els 200.000 euros: la part estatal puja fins al 13 %, i sumada l’autonòmica el tipus total és del 26 %. En tots dos casos són tipus marginals, és a dir, només afecten la part de renda que supera cada llindar.
Qui queda per sota d’aquestes xifres no nota diferències. Per a qui cobra bonus extraordinaris, prepara la venda d’un negoci o d’una cartera, o rep dividends elevats d’una societat pròpia, la forma i el moment d’obtenir la renda pesen més que abans. El prudent és simular l’efecte amb les xifres reals de cada cas, inclosa la part autonòmica, que a Catalunya i en altres comunitats té la seva pròpia escala.
Pensions i societats holding
El límit general d’aportació anual a plans de pensions individuals baixa de 8.000 a 2.000 euros. Es manté un marge addicional de fins a 8.000 euros, però només per a les aportacions que faci l’empresa a favor del treballador, de manera que el màxim conjunt queda en 10.000 euros. També es retalla, de 2.500 a 1.000 euros, l’aportació que pot reduir la base a favor d’un cònjuge sense rendes.
A l’impost sobre societats, l’exempció de dividends i plusvàlues de participacions passa del 100 % al 95 %: es presumeix que el 5 % correspon a despeses de gestió i, per tant, tributa. Afecta les societats holding i els grups familiars que cobren dividends de les seves filials, amb matisos segons la mida del grup i l’antiguitat de la participada. Qui planifica el repartiment de beneficis dins d’un grup hauria de revisar aquest cost addicional.
Patrimoni, sense data de caducitat
L’impost sobre el patrimoni, restablert el 2011 amb caràcter temporal i prorrogat després any rere any, passa a ser indefinit. La llei eleva a més del 2,5 % al 3,5 % el tipus de l’últim tram de l’escala estatal, el que correspon a patrimonis molt elevats. Com en altres tributs cedits, les comunitats autònomes, Catalunya entre elles, conserven marge per fixar mínims exempts, escales i bonificacions pròpies.
Per a qui declara a Catalunya o en una altra comunitat amb regulació pròpia, la quota final depèn de la norma autonòmica. Per això, a més de revisar el valor dels béns i les exempcions possibles, com l’habitatge habitual o l’empresa familiar, convé comprovar quina regulació s’aplica en cada cas i si ha canviat per a aquest any. Aquesta informació és de caràcter general i no substitueix el consell del seu assessor fiscal.
Els Pressupostos no canvien el sistema, però encareixen els trams més alts, i l’any comença ja amb aquestes regles en vigor.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
