El 29 de juny de 2019, al G20 d’Osaka, Trump i Xi van pactar reprendre les negociacions i no imposar nous aranzels per ara. Què canvia, què continua igual i què suposa per a les empreses que comercien amb la Xina o amb els EUA.
Donald Trump i Xi Jinping es van reunir el dissabte 29 de juny de 2019 a Osaka, al marge de la cimera del G20, durant uns 80 minuts, segons mitjans xinesos. En acabar, tots dos Governs van anunciar que reprenen les negociacions comercials, interrompudes des del maig, i que els Estats Units no aplicaran per ara nous aranzels. Trump va dir que les converses tornen a estar ben encarrilades.
Les converses s’havien trencat al maig, enmig d’una pujada dels aranzels nord-americans sobre 200.000 milions de dòlars de productes xinesos. Pequín va respondre elevant els seus sobre 60.000 milions de dòlars de productes dels EUA, va elaborar una llista d’empreses estrangeres considerades no fiables i va amenaçar de restringir les exportacions de terres rares. Trump i Xi havien parlat per telèfon el 18 de juny i van acordar veure’s a Osaka.
Què es va acordar
Segons l’agència xinesa Xinhua, els presidents van acordar reiniciar les consultes comercials sobre la base de la igualtat i el respecte mutu. Trump va precisar que els aranzels que havia amenaçat d’imposar sobre uns altres 300.000 milions de dòlars d’importacions xineses no seguiran endavant per ara. Els ja existents es mantenen mentre es negocia: els Estats Units apliquen un 25 % a uns 250.000 milions de dòlars de productes xinesos, i la Xina ha respost amb aranzels sobre uns 110.000 milions de productes nord-americans.
Trump va afegir que la Xina comprarà més productes agrícoles, però ni ell ni el Ministeri d’Exteriors xinès van concretar xifres: Pequín es va limitar a dir que els negociadors abordaran els assumptes específics. Les compres agrícoles importen perquè els aranzels de represàlia de Pequín es van centrar en aquests productes i van colpejar els agricultors de l’interior dels EUA.
L’altre punt sensible va ser Huawei, el fabricant xinès que Washington va incloure a la seva llista negra comercial al maig, cosa que a la pràctica impedia a les empreses nord-americanes vendre-li. Trump va dir que ho podran fer «allà on no hi hagi un problema de seguretat nacional», però no va retirar la companyia de la llista i va assenyalar que l’assumpte es deixarà per al final de la negociació.
Què significa per a les empreses
La treva evita, per ara, que els aranzels arribin a una nova llista de productes, però no retorna els costos que ja paguen els qui importen des de la Xina o exporten a aquest mercat. Per a les empreses espanyoles amb cadenes de subministrament o clients als dos països, l’efecte pot ser sobretot indirecte: el preu dels components, els terminis de lliurament i les decisions d’inversió dels seus clients.
Com que no es van concretar xifres i l’acord és només una pausa, convé preparar els dos escenaris: que les converses avancin o que els aranzels tornin a pujar. A la pràctica, això passa per saber d’on procedeix cada component, quines clàusules de revisió de preus inclouen els contractes i quin marge deixa el tipus de canvi. També ajuda parlar amb proveïdors i clients clau sobre com repartirien un possible augment de costos.
Una pausa fràgil
És la segona treva en set mesos. La primera, pactada l’1 de desembre de 2018 al G20 de Buenos Aires, va fixar una pausa de 90 dies que no va acabar en un acord i va desembocar en la pujada d’aranzels de maig. Els Estats Units acusen la Xina d’apropiar-se de tecnologia i de pressionar empreses estrangeres perquè cedeixin secrets comercials, cosa que Pequín nega, i aquests retrets continuen sense resoldre’s.
Una treva frena l’escalada, però no resol el conflicte que la va causar.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
