Les eleccions del 23 al 26 de maig de 2019 deixen un Parlament Europeu amb la participació més alta des del 1994 i sense majoria de populars i socialdemòcrates. Què decideix l’Eurocambra que afecta les empreses.
Entre el 23 i el 26 de maig de 2019, els ciutadans dels 28 Estats membres van elegir els 751 membres del Parlament Europeu per als propers cinc anys. Les xifres d’escons que segueixen són estimacions provisionals i poden variar lleugerament quan es proclamin els resultats oficials. El Regne Unit, la sortida del qual continua ajornada fins al 31 d’octubre, també va votar i va elegir 73 d’aquests eurodiputats.
Els resultats
La participació va ser d’entorn del 51 %, la més alta des del 1994 i uns vuit punts per sobre del 42,6 % del 2014, després d’haver baixat en cada convocatòria des del 1979.
El Partit Popular Europeu (PPE) continua sent el primer grup, amb entorn de 180 escons, i els Socialistes i Demòcrates (S&D) el segon, amb entorn de 150; tots dos perden més de 30 escons respecte al 2014. Junts sumen uns 330, davant dels 376 que donen la majoria absoluta, i és la primera vegada des de les primeres eleccions directes, el 1979, que no l’assoleixen. Guanyen terreny els liberals (una mica més de 100 escons), els Verds (al voltant de 70) i el grup en què s’integren la Lliga italiana i l’Agrupació Nacional francesa (al voltant de 58).
A Espanya, el diumenge 26, el mateix dia de les municipals i de les eleccions a diverses comunitats autònomes, va participar el 60,7 % del cens, uns deu punts més que la mitjana europea. Dels 54 escons assignats, el PSOE en va obtenir 20; el PP, 12; Ciutadans, 7; Unidas Podemos, 6; Vox i Ahora Repúblicas, 3 cadascun; Lliures per Europa, 2; i la Coalició per una Europa Solidària (CEUS), 1.
Què decideix el Parlament
L’Eurocambra no governa, però comparteix amb el Consell, que representa els Estats, l’aprovació de la major part de la legislació europea: mercat interior, protecció de dades, consum, normes financeres, transport, energia o clima. Són les normes que després s’apliquen a les empreses, bé com a directives que cada país transposa, bé com a reglaments d’aplicació directa. En la legislatura que acaba va aprovar, per exemple, les directives de drets d’autor i de protecció dels denunciants.
També aprova, juntament amb el Consell, el pressupost de la Unió —el marc del 2021 al 2027, que la Comissió va proposar el 2018, queda en mans del nou Parlament— i ha de donar el seu consentiment als acords comercials. En matèria fiscal, en canvi, només és consultat: els impostos es decideixen al Consell per unanimitat.
Elegeix a més el president de la Comissió Europea, a proposta del Consell Europeu i per majoria dels seus membres, i aprova el col·legi de comissaris en conjunt. Amb un Parlament més fragmentat, aquesta majoria de 376 vots exigirà sumar més de dos grups, cosa que pot allargar les negociacions.
Què convé seguir
El nou Parlament es constituirà al juliol, i el mandat de l’actual Comissió acaba el 31 d’octubre. Fins llavors, la negociació sobre qui ocuparà els principals càrrecs marcarà el calendari, i els expedients pendents podran reprendre’s amb un repartiment de forces diferent. També caldrà veure quins grups donen suport al candidat a presidir la Comissió i quines prioritats fixen per als propers cinc anys. Per a una empresa, l’efecte no serà immediat: les normes europees triguen anys a arribar a la pràctica, i el que és útil és saber quines afecten el seu sector i en quina fase són.
Les eleccions canvien l’aritmètica de l’Eurocambra; les regles que afecten el seu negoci continuaran canviant pas a pas.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
