El Tribunal Superior d’Anglaterra va ordenar el 15 de gener de 2018 la liquidació forçosa de Carillion, un dels majors contractistes públics britànics. Què se sap i què cal revisar si la seva empresa depèn d’un gran client.
El 15 de gener de 2018, el Tribunal Superior d’Anglaterra va dictar la liquidació forçosa de Carillion, una de les majors empreses de construcció i serveis del Regne Unit. Es va nomenar liquidador l’Official Receiver, un funcionari públic del Servei d’Insolvència, assistit per sis professionals de PwC (PricewaterhouseCoopers) com a administradors especials. El grup no va assolir un acord amb els creditors després de perdre en menys de sis mesos gairebé tot el seu valor a la borsa, que va passar de prop de 1.000 milions de lliures a uns 61 milions.
Què se sap
Segons la premsa especialitzada, Carillion ocupava unes 43.000 persones al Regne Unit, l’Orient Mitjà i el Canadà, unes 20.000 al Regne Unit, i va tenir uns ingressos de 5.200 milions de lliures el 2016. Els seus deutes es xifren en uns 1.500 milions de lliures i el dèficit dels seus plans de pensions, en uns 600 milions. El primer semestre del 2017 va registrar unes pèrdues abans d’impostos d’1.100 milions i va acabar l’any incomplint les condicions del seu finançament bancari.
Carillion prestava serveis en uns 450 contractes amb el Govern, el 38 % dels seus ingressos del 2016, sobretot per als ministeris d’Educació, Sanitat, Justícia i Transport. El Govern britànic ha dit que donarà al liquidador els fons necessaris perquè els serveis públics continuïn funcionant i que la plantilla seguirà treballant amb les mateixes condicions i cobrant amb normalitat. Per als contractes exclusivament privats, segons va informar la premsa, l’ajuda pública només cobriria dos dies. El ministre d’Empresa, Greg Clark, va demanar ampliar i accelerar la investigació del liquidador sobre la gestió dels administradors actuals i anteriors.
La cadena de subministrament
L’efecte més difícil de mesurar és el de les empreses que treballaven per a Carillion. El 2016 el grup va comprar a proveïdors locals per uns 952 milions de lliures, i Build UK estima que entre 25.000 i 30.000 petites empreses tenen cobraments pendents. Rudi Klein, que dirigeix l’associació de contractistes d’enginyeria especialitzada, va advertir que la caiguda pot arrossegar moltes empreses petites.
Les regles de la liquidació marquen una frontera clara. Segons els administradors, es pagarà el que es subministri o es treballi a partir del nomenament del liquidador, i es va demanar a empleats, agents i subcontractistes que continuessin treballant amb normalitat llevat d’indicació contrària. El que es devia abans d’aquesta data es tractarà, en general, com a crèdit ordinari, és a dir, sense garantia, i el seu cobrament depèn del que s’obtingui dels actius de l’empresa.
Què convé revisar
Per a una empresa mitjana o una família empresària, el cas recorda tres riscos. El primer és la concentració: si un client pesa molt en la facturació, la seva fallida pot convertir-se en la pròpia. Convé saber quin percentatge de les vendes i dels cobraments pendents representa cada gran client i fixar un límit que es pugui suportar.
El segon són els terminis de pagament. Com més llarg és el termini que imposa un gran client, més finança l’empresa proveïdora amb els seus diners i més queda sense cobrar si el client cau. Val la pena revisar els terminis pactats, les retencions o garanties que el client conserva sobre cada factura i, quan n’hi ha, l’assegurança de crèdit.
El tercer són els senyals previs. Un enfonsament de la cotització, retards repetits en els pagaments, peticions d’allargar terminis o l’incompliment de les condicions de finançament solen anticipar els problemes. Davant d’aquests senyals, és raonable reduir l’exposició, escurçar els terminis o revisar què diuen els contractes d’aquest client per al cas d’insolvència, perquè alguns poden acabar de manera automàtica. I que l’Estat asseguri la continuïtat d’un servei públic no equival a pagar les factures anteriors dels proveïdors.
Un gran client aporta volum, però també concentra el risc: convé mesurar-lo abans que falli.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
