L’Ordre ESS/55/2018 fixa les bases i els tipus de cotització del 2018: el topall màxim es manté en 3.751,20 euros al mes i els tipus no canvien.
El 29 de gener del 2018 el Butlletí Oficial de l’Estat va publicar l’Ordre ESS/55/2018, de 26 de gener, que desplega les normes de cotització a la Seguretat Social, l’atur, la protecció per cessament d’activitat, el Fons de Garantia Salarial i la formació professional per al 2018. Els seus efectes es compten des de l’1 de gener.
Com que continuen prorrogats els Pressupostos Generals de l’Estat del 2017, l’ordre no porta grans novetats. El topall màxim de cotització roman en 3.751,20 euros al mes i els tipus del Règim General són els mateixos que l’any anterior. El que sí que es mou són les bases mínimes, que depenen del salari mínim acabat d’aprovar.
Què són base i tipus
La cotització resulta de multiplicar una base per un tipus. La base és la retribució mensual del treballador, inclosa la part proporcional de les pagues extraordinàries, limitada per un mínim i un màxim que depenen del grup professional. El tipus és el percentatge que s’aplica sobre aquesta base, i es reparteix entre empresa i treballador.
Per a les contingències comunes el tipus és del 28,30 %: el 23,60 % el paga l’empresa i el 4,70 % el treballador. Amb una retribució igual o superior al topall, això suposa uns 885 euros mensuals de cost empresarial i uns 176 euros de descompte a la nòmina. Les contingències per accident de treball i malaltia professional les paga íntegrament l’empresa, segons la tarifa de primes. Aquest càlcul es repeteix a cada nòmina, de manera que un error de paràmetres es multiplica pel nombre de treballadors i de mesos, i les diferències acaben exigint regularitzacions que consumeixen temps.
Què canvia el 2018
Les bases mínimes estan lligades a l’SMI als grups de cotització 4 a 7, on passen a 858,60 euros mensuals, que equivalen al salari mínim amb la part proporcional de les pagues extra. Els grups superiors, com enginyers i llicenciats (grup 1) o enginyers tècnics i perits (grup 2), tenen mínims més alts, d’1.199,10 i 994,20 euros respectivament. La Seguretat Social pot revisar després les cotitzacions ingressades i reclamar diferències amb recàrrecs, de manera que val la pena comprovar els paràmetres des de principi d’any i conservar la documentació de cada càlcul.
A més, el mínim de cotització per accidents de treball i malalties professionals es calcula a partir de l’SMI amb la part proporcional de les pagues, i les hores extraordinàries tenen la seva pròpia cotització addicional. Per a les empreses amb plantilles nombroses, un canvi petit per treballador pot traduir-se en un efecte apreciable sobre el cost anual. A les empreses amb convenis que remeten al salari mínim, o amb complements lligats a aquest, l’efecte combinat de la pujada de l’SMI i de les bases mínimes pot ser més gran del que sembla a primera vista.
Què convé revisar
El primer és comprovar que el programa de nòmines té carregats els paràmetres del 2018: bases mínimes i màximes per grup, tipus i topalls. Si es van emetre nòmines de gener amb valors antics, caldrà regularitzar-les, i el sistema de liquidació directa de la Seguretat Social calcularà diferències.
També és útil revisar les persones amb retribucions properes al topall, com directius o comercials amb comissions elevades, perquè cada euro per sobre del màxim no cotitza. La seva gestoria laboral pot confirmar quin grup de cotització correspon a cada treballador i simular el cost anual. Si hi ha dubtes sobre el grup de cotització d’alguna categoria, és preferible aclarir-los amb la gestoria o amb la Tresoreria a principi d’any, i no esperar una revisió posterior.
Les xifres de cotització canvien poc, però aplicar-les correctament evita regularitzacions.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
