El 14 de desembre del 2017 el Tribunal Suprem va resoldre que l’IRPH (índex de referència de préstecs hipotecaris) no es pot controlar per transparència, però sí la clàusula que l’inclou. Què significa per a qui el té a la hipoteca.
El 14 de desembre del 2017, la Sala Civil del Tribunal Suprem, reunida en ple, va dictar la sentència 669/2017, de la qual va ser ponent el magistrat Pedro José Vela Torres. Resol el recurs de cassació de Kutxabank contra una sentència de l’Audiència Provincial d’Àlaba que havia anul·lat la clàusula d’interès variable d’una hipoteca referenciada a l’IRPH i havia deixat el préstec sense interès remuneratori. La decisió s’havia anticipat el 22 de novembre.
Què és l’IRPH i què es discutia
L’IRPH (índex de referència de préstecs hipotecaris) és un índex oficial que va definir el Banc d’Espanya el 1994: la mitjana dels tipus d’interès dels préstecs hipotecaris a més de tres anys per comprar habitatge lliure. El que es va usar en el cas, l’IRPH-Entitats, recull les operacions de bancs i caixes d’estalvis. Segons el Tribunal, es publica cada mes al Butlletí Oficial de l’Estat.
La hipoteca es va signar el 2006 amb la Caja de Ahorros de Vitoria y Álava, avui Kutxabank, a 35 anys i a interès variable: IRPH-Entitats més 0,50 punts. El jutjat mercantil de Vitòria i després l’Audiència Provincial van donar la raó al client. Segons l’Audiència, el banc havia d’haver explicat com es forma l’índex, comparar-lo amb altres tipus i oferir al client la possibilitat d’escollir. El Suprem conclou que res d’això era exigible.
Què decideix el Tribunal
Primer, que l’índex com a tal no es pot sotmetre al control de transparència. La directiva europea sobre clàusules abusives i la llei de condicions generals de la contractació exclouen les clàusules que reflecteixen disposicions legals o administratives, i és l’Administració, no el jutge civil, qui controla que l’índex compleixi la normativa. Segon, que sí que es pot controlar la clàusula que l’incorpora al contracte: ha d’estar redactada de manera clara i comprensible. Aquí ho estava: permetia saber que l’interès variable es calculava amb un tipus fixat i controlat pel Banc d’Espanya més un marge.
El Tribunal afegeix el que no es pot exigir al banc: una explicació detallada de com es forma un índex que supervisa el Banc d’Espanya, oferir altres índexs, com l’euríbor, ni informar sobre com evolucionarà l’IRPH. Considera que comparar després amb l’euríbor, que ha estat més favorable al client, parteix d’un «biaix retrospectiu»: la transparència es valora en signar el contracte. Recorda també que els préstecs amb IRPH solen portar diferencials menors i que aquest índex s’usa en menys del 15 % dels préstecs.
La sentència no ho toca tot: la clàusula d’interessos de demora, que l’Audiència havia declarat abusiva, no es va recórrer i queda ferma. A la pràctica, el client guanya en part.
El vot particular i què significa
Dos dels magistrats, Francisco Javier Orduña Moreno, amb l’adhesió de Francisco Javier Arroyo Fiestas, discrepen. Sostenen que el control de transparència sí que arriba a l’ús de l’índex, que el banc no va donar informació específica més enllà del nom de l’índex i de la seva definició genèrica, i que la clàusula no el supera. Haurien substituït l’IRPH per l’euríbor en lloc de deixar el préstec sense interessos.
Per a qui té una hipoteca amb IRPH, la sentència no declara il·legal l’índex ni obre una devolució automàtica: resol un cas concret, tot i que prové del ple de la Sala Primera, que serveix de guia als altres tribunals. El decisiu és el que consta en cada contracte: l’oferta vinculant i l’escriptura diuen què es va informar de l’índex, de com es calcula l’interès variable i de la seva publicació. Convé localitzar aquests documents i revisar-los amb el seu advocat.
El Suprem ha separat dos plans: l’índex, que vigila l’Administració, i la clàusula, que continua podent-se revisar si no és clara.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
