El 10 de setembre del 2019 l’advocat general Maciej Szpunar va concloure que l’IRPH es pot sotmetre al control de transparència de la directiva de clàusules abusives. Què significa per als hipotecats i què queda pendent.
El 10 de setembre del 2019, l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), Maciej Szpunar, va presentar les seves conclusions en l’afer C-125/18, una qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat de Primera Instància núm. 38 de Barcelona en un litigi entre un consumidor i Bankia. Proposa al Tribunal que una clàusula que fixa el tipus d’interès d’una hipoteca amb l’IRPH no quedi fora del control de la directiva europea sobre clàusules abusives. La sentència, que és el que decideix, encara no s’ha dictat.
Què és l’IRPH i què es discutia
L’IRPH (índex de referència de préstecs hipotecaris) és un índex oficial que elabora el Banc d’Espanya amb les dades de les entitats. Moltes hipoteques a tipus variable es van signar amb la fórmula «IRPH més un diferencial»; la premsa estima que en són al voltant d’un milió. El que es discuteix no és l’índex en si, sinó si un jutge pot revisar la clàusula que l’incorpora i comprovar si el banc va informar amb claredat.
Fins ara, la doctrina del Tribunal Suprem, fixada en la seva sentència del 14 de desembre del 2017, era que aquesta clàusula no es podia sotmetre al control de transparència i que no era abusiva. El jutjat de Barcelona va dubtar que aquesta doctrina encaixés amb el dret europeu i va preguntar al TJUE.
Què proposa l’advocat general
Szpunar sosté, en primer lloc, que la directiva es pot aplicar. Aquesta exclou les clàusules que reflecteixen disposicions legals o reglamentàries imperatives; si el jutge nacional considera que la norma no obligava a usar un índex oficial i en permetia d’altres, la clàusula queda dins del seu àmbit. Entén a més que, si el legislador nacional no va incorporar a la llei l’excepció de l’article 4.2 de la directiva (que deixa fora del control d’abusivitat l’objecte principal del contracte i el preu quan estan redactats amb claredat), un tribunal no la pot aplicar pel seu compte per no examinar la clàusula.
En tercer lloc, la informació que rep el consumidor ha de permetre-li decidir amb coneixement de causa sobre el mètode de càlcul del tipus d’interès i els seus elements: la definició completa de l’índex, les disposicions nacionals que el regulen i la seva evolució passada. Correspon al jutge nacional comprovar, amb totes les circumstàncies de la signatura, si el contracte ho explicava de manera que el consumidor pogués valorar-ne les conseqüències econòmiques, i si complia les obligacions d’informació de la normativa espanyola.
Què significa per als hipotecats
Les conclusions no anul·len cap clàusula ni donen dret automàtic a res. El que obren, si el Tribunal les segueix, és que els jutges espanyols puguin examinar cas per cas si el banc va explicar bé l’IRPH. Per a qui té una hipoteca amb aquest índex, el que és rellevant és quina informació va rebre i què diu el seu contracte, no el fet de tenir l’IRPH.
El que queda pendent és la sentència. Les conclusions de l’advocat general no vinculen el Tribunal, tot i que solen marcar el camí; s’espera que la sentència arribi en els pròxims mesos. Després seran els tribunals espanyols els qui apliquin el que decideixi el TJUE, i quedarà per aclarir quines conseqüències tindria en cada cas que una clàusula es declarés abusiva.
Mentrestant, convé reunir l’escriptura del préstec, l’oferta vinculant i qualsevol document informatiu rebut en signar, comprovar amb quin índex i diferencial es revisa la hipoteca i evitar decisions precipitades. Consulti amb el seu advocat com aplicar-ho al seu cas.
El control de transparència no mesura l’índex, sinó el que el client va poder entendre en signar.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
