Superàvits autonòmics i La Palma

El Congrés dels Diputats va convalidar el dimecres 23 de setembre del 2026 el Reial decret llei 23/2026, de 8 de setembre, pel qual s’adopten mesures fiscals i financeres urgents per a la reconstrucció econòmica i social de l’illa de La Palma i per impulsar la inversió de les comunitats autònomes amb superàvits pendents d’aplicar. La votació de convalidació va registrar 300 vots a favor, 38 en contra i 10 abstencions, i una altra de posterior va acordar tramitar-lo com a projecte de llei per urgència, amb 345 vots a favor.

El decret llei, publicat al BOE el 9 de setembre, combina dues idees diferents: una mesura de reconstrucció després de l’erupció volcànica del 2021 i un canvi en les regles fiscals de les comunitats que permet destinar a inversió superàvits que fins ara havien d’anar a reduir deute. Per a empreses i famílies importa perquè assenyala on pot augmentar la inversió pública i quines ajudes arriben a La Palma.

Superàvits per invertir

Les comunitats amb deute públic inferior al 12,4 % del seu PIB a finals del 2025 queden eximides de destinar els superàvits pendents d’exercicis anteriors a reduir deute, sempre que els inverteixin el 2026, el 2027 i el 2028. El Govern estima que hi podrien acollir-se vuit: Astúries, Canàries, Navarra, el País Basc, Andalusia, les Illes Balears, Cantàbria i Galícia, amb fins a 4.000 milions d’euros mobilitzables. El País Basc i Navarra continuen subjectes als seus concerts i convenis econòmics.

A més, les comunitats que van tancar el 2025 amb superàvit podran utilitzar-lo el 2026 i el 2027 en inversions financerament sostenibles, sempre que no tinguin dèficit l’any corresponent i compleixin els terminis legals de pagament a proveïdors. Per ser elegibles han de tenir efectes positius a llarg termini i complir almenys un criteri: benefici climàtic, eficiència energètica, evitar costos recurrents futurs o generar estalvis. L’habitatge social i protegit sempre compta, i la despesa no computa per a la regla de despesa, amb control i certificació previs.

Què canvia per a La Palma

El decret estén a l’exercici 2026, per als contribuents amb residència habitual i efectiva a La Palma, la deducció de l’IRPF per rendes obtingudes a Ceuta i Melilla, que el Govern va presentar com una reducció del 60 % de l’impost, amb efectes des de l’1 de gener del 2026 i ajust de les retencions. Canàries podrà destinar 100 milions del seu superàvit a ajudes als afectats per l’erupció, amb prioritat per a la compensació de pèrdues agràries, la reconstrucció d’infraestructures i finques i el sistema d’evacuació de CO2.

Els agricultors d’El Paso, Los Llanos de Aridane i Tazacorte registrats com a afectats podran sol·licitar una nova suspensió de sis mesos del pagament dels préstecs, de l’1 d’octubre del 2026 al 31 de març del 2027, amb termini de sol·licitud fins al 15 d’octubre. Els autònoms afectats queden a més protegits en el càlcul de la prestació per cessament d’activitat, que exclou les ajudes POSEI.

Lectura per a empreses

Per a les empreses, la lectura pràctica és doble. A les comunitats que s’hi puguin acollir, augmentarà el marge per licitar infraestructures, eficiència energètica i habitatge, cosa que obre oportunitats per a constructores, enginyeries i proveïdors, i convé seguir les convocatòries. A La Palma, les ajudes a empreses hauran de respectar la normativa europea d’ajudes d’Estat.

Catalunya no figura entre les vuit comunitats que el Govern preveu que s’hi puguin acollir. I en tramitar-se ara com a projecte de llei, el text encara es pot modificar amb esmenes. Qui tingui negocis o inversions a les zones afectades hauria de consultar amb el seu assessor quines ajudes són aplicables i des de quan.

La inversió pública s’anuncia en decrets, però es mesura en obres acabades.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.