TJUE: retencions a fons no residents

El 17 de setembre del 2026 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar sentència en l’assumpte C-139/25, iShares Europe ETF, a petició del Tribunal Suprem espanyol. El litigi es refereix a un fons nord-americà (RIC) que va cobrar dividends d’empreses espanyoles entre el 2007 i el 2010 amb una retenció del 15 %, en virtut del conveni entre Espanya i els Estats Units, mentre que els fons d’inversió espanyols equivalents tributaven a l’1 % pels mateixos dividends.

El Tribunal confirma que aquesta diferència és una restricció prohibida per l’article 63 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea i rebutja l’argument d’Espanya que no hi ha restricció pel simple fet que el fons sigui fiscalment transparent. La clau és com es neutralitza la discriminació, perquè d’això depèn que els fons no residents puguin recuperar la diferència.

Què diu el Tribunal

El TJUE accepta, en línia amb la seva jurisprudència, que un conveni per evitar la doble imposició pot neutralitzar aquest tipus de discriminació, però fixa un criteri estricte: només hi ha neutralització si el conveni permet deduir íntegrament, en tots els casos, l’excés d’impost suportat a Espanya de l’impost a pagar a l’Estat de residència. Un mecanisme que només de vegades permet una deducció íntegra no basta. Tampoc no basta que el fons hagués pogut, en teoria, optar per un règim que li permetés deduir la retenció, si a la pràctica no ho va exercir i va traslladar ingressos i crèdit fiscal als seus inversors.

El Tribunal afegeix que no es pot negar la protecció del conveni a un fons per haver triat legítimament un règim fiscal a la seva disposició, sempre que l’elecció no sigui abusiva ni fraudulenta. I no tanca del tot la porta: si el conveni permet als inversors del fons fer servir l’impost espanyol com a crèdit davant del seu propi impost, i poden deduir tot l’excés, la discriminació quedaria neutralitzada en aquest nivell. Provar-ho és una qüestió de fets i d’interpretació del conveni que deixa al Tribunal Suprem.

Què canvia per als litigis

Segons l’anàlisi d’un despatx especialitzat, la sentència afecta un volum molt significatiu de reclamacions de devolució pendents davant l’Agència Tributària, el Tribunal Economicoadministratiu Central i l’Audiència Nacional, i de manera directa a l’entorn de 80 recursos de cassació al Suprem, que havia suspès la decisió a l’espera d’aquest pronunciament. L’Audiència Nacional havia fallat a favor d’iShares el setembre del 2022, i l’Advocacia de l’Estat va recórrer.

La qüestió decisiva serà la càrrega de la prova. El Suprem ha sostingut fins ara que correspon a l’Administració demostrar la neutralització, però es desconeix si mantindrà aquest criteri per a aquest tipus de contribuent. Segons els comentaristes, d’això dependrà que les futures reclamacions de fons no residents siguin considerablement més fàcils o més difícils de guanyar.

A qui afecta i què revisar

No es tracta d’un canvi general en la tributació dels dividends. Segons una anàlisi publicada a Finect, els fons domiciliats a la UE o a l’Espai Econòmic Europeu ja tributen a Espanya a l’1 %, igual que els espanyols; la sentència interessa sobretot els domiciliats fora d’aquests, als quals s’apliquen tipus de conveni superiors, com el 15 % dels Estats Units. Cada cas depèn del règim fiscal del fons i de la situació dels seus partícips.

Per a gestores, fons i inversors amb retencions suportades a Espanya, convé revisar amb el seu assessor quins terminis de prescripció continuen oberts, com es van traslladar els ingressos i els crèdits fiscals a escala de partícip i quines proves hi ha de la compensació efectiva. És informació general, no una recomanació sobre cap inversió ni reclamació concreta.

La sentència no tanca el cas: el retorna al Suprem, que haurà de decidir què es considera prova suficient.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.