- El termini per comunicar baixes i variacions de dades passa de tres a sis dies naturals des de l’1 d’agost.
- El decret retoca els ajornaments de deutes amb la Seguretat Social: llindars sense garantia, interessos i tramitació automàtica.
- Les empreses han de comunicar en sis mesos el codi d’ocupació principal de cada treballador en alta.
El Reial decret 643/2026, de 29 de juliol, publicat al BOE el 30 de juliol, va entrar en vigor l’1 d’agost. Modifica dos reglaments de la Seguretat Social: el d’inscripció d’empreses i afiliació i el general de recaptació. El canvi més visible és que les empreses disposen ara de sis dies naturals, i no de tres, per comunicar les baixes dels treballadors i les variacions de les seves dades. A més, reordena el règim d’ajornaments de deutes i afegeix una obligació nova sobre el codi d’ocupació.
La norma respon, segons el preàmbul, a la queixa dels professionals que representen les empreses: quan s’acumulen moltes comunicacions en pocs dies, el termini de tres dies era difícil de complir i exposava els seus clients a sancions. Per a una empresa amb rotació elevada o campanyes estacionals, el canvi dona més marge, però no elimina la necessitat de tenir un circuit intern clar d’altes, baixes i variacions.
Sis dies, no tres
El termini s’amplia a l’article 32.3 del Reglament d’inscripció d’empreses i afiliació: la baixa s’ha de comunicar dins dels sis dies naturals següents al cessament en el treball. Són dies naturals, és a dir, es compten també dissabtes, diumenges i festius, de manera que sis dies no equivalen a una setmana laboral completa. Convé fixar una data interna de comunicació anterior al límit legal.
El canvi es limita a les baixes i a les variacions de dades. Qui gestiona les nòmines amb una gestoria externa faria bé de confirmar que ha actualitzat els calendaris i que el nou marge no relaxa els controls interns, perquè un termini més ampli només ajuda si s’utilitza per comunicar amb exactitud i no per deixar el tràmit per al final.
Ajornaments de deutes
El decret aclareix quins deutes no es poden ajornar: les quotes corresponents a l’aportació dels treballadors i les d’accidents de treball i malalties professionals, que s’han d’ingressar en el termini d’un mes des de la notificació de la resolució si no s’han pagat ja. Per a la resta, fixa que no s’exigeix garantia quan el deute ajornable no supera els 150.000 euros, i també la dispensa fins a 250.000 euros si es paga almenys un terç en deu dies des de la notificació i la resta en dos anys. La Tresoreria pot modificar aquests imports per resolució.
Els ajornaments meriten l’interès de demora vigent durant el període ajornat, que puja dos punts quan s’eximeix de garantia per raons extraordinàries. El text obre a més la porta que la Tresoreria tramiti de manera automatitzada els ajornaments sense garantia que compleixin les condicions que fixi. Això pot agilitzar sol·licituds petites, però no substitueix l’anàlisi prèvia: el cost financer i les conseqüències d’incomplir un pla de pagaments convé estudiar-los amb l’assessor abans de sol·licitar-lo.
El codi d’ocupació
La disposició addicional única obliga les empreses a comunicar a la Tresoreria, en sis mesos des de l’entrada en vigor, el codi d’ocupació principal —segons la Classificació Nacional d’Ocupacions— de cada treballador en alta, tret que ja l’hagin comunicat. El termini arriba, per tant, fins a l’1 de febrer del 2027 aproximadament. La dada servirà per elaborar els informes sobre coeficients reductors de l’edat de jubilació en ocupacions penoses o perilloses.
A la pràctica, convé revisar a la nòmina quin codi consta per a cada lloc i corregir diferències abans de la comunicació, perquè aquesta dada s’utilitzarà en informes sobre jubilació anticipada. El termini sembla llarg, però depurar les dades d’una plantilla nombrosa sol portar més temps del previst. Consulti amb el seu assessor laboral com ordenar el calendari intern.
Més termini no vol dir menys control: l’avantatge és poder fer-ho bé.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
