La llei que modernitza el sistema financer

El 14 de juliol del 2026, el Consell de Ministres va aprovar el projecte de llei de digitalització i modernització del sector financer i el va remetre a les Corts Generals, amb una sol·licitud de tramitació urgent. El text parteix d’un avantprojecte que el Govern havia aprovat a finals del 2024 i que ara, ja com a projecte, inicia el seu recorregut parlamentari. És la via per la qual Espanya incorpora a la seva llei un paquet de normes europees de finances digitals aprovat els darrers anys.

La norma modifica diverses lleis financeres per adaptar-les a diferents textos europeus: el reglament de criptoactius (MiCA), el de resiliència operativa digital (DORA), el de pagaments instantanis i la directiva sobre el punt d’accés únic europeu (ESAP). Per a empreses, entitats i usuaris importa perquè fixa qui supervisa què, amb quines obligacions i amb quines conseqüències si s’incompleixen.

Criptoactius i ciberresiliència

En criptoactius, el projecte completa l’aplicació de MiCA: els proveïdors de serveis amb criptoactius passen a ser subjectes obligats en matèria de prevenció del blanqueig de capitals, la CNMV portarà el registre de les entitats autoritzades i supervisarà la publicitat de criptoactius, amb facultat per exigir canvis, suspendre-la o prohibir-la. També aplica el reglament europeu sobre transferències de fons.

Pel que fa a DORA, el reglament sobre resiliència operativa digital, el projecte crea un règim d’infraccions i sancions i reforça la supervisió del Banc d’Espanya sobre operadors de sistemes de pagament, processadors i esquemes de diner electrònic, inclosa la manera com trien els seus proveïdors tecnològics i s’hi relacionen. El missatge per al sector és que dependre de tercers tecnològics no dilueix la responsabilitat pròpia.

Pagaments i control d’Iberpay

Les entitats de pagament i de diner electrònic podran accedir directament als sistemes de pagament, sense passar per un banc, en línia amb el reglament europeu de pagaments instantanis. És una mesura que pot abaratir costos i facilitar l’entrada de nous operadors, cosa que interessa als comerços i a les empreses que cobren i paguen cada dia. El Banc d’Espanya serà, a més, l’autoritat competent per supervisar el compliment de les normes SEPA per part de les administracions públiques.

Una altra novetat: les adquisicions que donin el control d’Iberpay, descrita com a infraestructura crítica del sistema de pagaments espanyol, requeriran autorització administrativa prèvia, que es podrà denegar si hi ha riscos per a la seva gestió adequada. La finalitat declarada és preservar l’autonomia estratègica del país en matèria de pagaments.

«Sandbox» i què revisar

El projecte renova l’entorn controlat de proves, o «sandbox» financer, perquè s’utilitzi més: els projectes es podran presentar en qualsevol moment de l’any, es redueixen càrregues i costos mitjançant declaracions responsables i un canal directe amb el Sepblac, i les garanties financeres només s’exigiran quan les proves es facin amb clients reals i diners reals. S’habiliten, a més, cohorts temàtiques per donar més visibilitat als projectes.

Encara és un projecte: pot canviar al Congrés i al Senat. Mentrestant, les empreses del sector haurien de revisar la seva inscripció i les seves obligacions, la gestió del risc tecnològic i els contractes amb proveïdors; i qui utilitzi serveis amb criptoactius o pagaments, comprovar que el seu proveïdor està autoritzat. La directiva ESAP, que connectarà Espanya amb el punt d’accés únic europeu, s’espera operativa el 2027.

Més regulació financera digital significa més claredat, però també més obligacions per a qui presta i per a qui fa servir aquests serveis.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.