El gas europeu gairebé es duplica

A mitjans de març del 2026 el preu de referència del gas a Europa gairebé s’havia duplicat des de l’inici de la guerra, i se situava per sobre dels 60 euros per megawatt hora. La causa immediata era el bloqueig del gas natural liquat procedent del Golf. El mercat posava preu, de cop, al temor que les càrregues no arribessin i a la competència per les que sí que eren disponibles.

Europa tornava a mirar les seves reserves i els seus proveïdors amb una inquietud que recordava altres crisis recents. El gas no és només un combustible: és matèria primera, font de calor industrial i una de les bases amb què es genera electricitat, de manera que el seu preu es filtra a gairebé tots els sectors i acaba present, de manera visible o invisible, en el cost de molts béns.

Un mercat lligat al mar

El gas natural liquat viatja en vaixell, i quan una ruta clau es bloqueja, les càrregues es disputen entre compradors de tot el món. Per transportar-lo es refreda fins a convertir-lo en líquid, cosa que exigeix plantes de liqüefacció a l’origen i terminals de regasificació a la destinació, una infraestructura que no s’improvisa ni es redirigeix d’un dia per l’altre.

Europa, que depèn d’aquest subministrament des que va reduir les compres per canonada, és especialment sensible al que passa als grans passos marítims. Cada càrrega que no arriba l’obliga a competir amb compradors d’altres regions, i aquesta competència es tradueix en preu amb molta rapidesa, perquè el gas emmagatzemat i el que és en trànsit són finits. Per això un incident en una ruta llunyana pot acabar notant-se en la factura d’una fàbrica europea.

La posició d’Espanya

Espanya, amb moltes plantes de regasificació i proveïdors diversificats, tornava a estar millor posicionada que el centre d’Europa. És un avantatge estructural: disposar de diverses portes d’entrada i de diversos orígens redueix el risc de quedar-se sense subministrament i dona més marge de maniobra quan una ruta falla. La diversificació és, en energia, una de les poques maneres de reduir el risc sense renunciar al subministrament.

Però no és un blindatge. Els preus del gas es formen en un mercat europeu i tendeixen a traslladar-se també a la factura de les empreses espanyoles, i el preu de l’electricitat depèn sovint del gas en les hores en què aquest marca l’últim tram de l’oferta. Estar més ben situat és un avantatge relatiu, no una garantia de preus baixos. Per a una empresa espanyola, això significa que l’anàlisi de costos ha de partir dels preus europeus i no de l’expectativa d’un avantatge automàtic.

La factura de la indústria

Tot i així, la factura energètica de la indústria pujava de nou. Per als qui consumeixen molta energia, el gas condiciona costos, marges i competitivitat davant de rivals d’altres regions, i quan el diferencial s’eixampla la pressió sobre els preus de venda i sobre els marges és immediata, sobretot en sectors on el producte és difícil de diferenciar. Les empreses que no poden pujar fàcilment els seus preus són les que més pateixen quan l’energia s’encareix.

Convé revisar contractes, terminis de renovació i opcions de cobertura abans que arribi el següent moviment. També poden ajudar les mesures d’eficiència i les clàusules que permetin traslladar costos als clients en contractes de llarga durada. Aquestes decisions, preses amb calma i amb assessorament, costen molt menys que reaccionar quan la factura ja ha pujat. Com més aviat es coneix l’exposició real, més opcions queden obertes.

Per a la indústria europea, l’energia torna a ser un assumpte de direcció, no només de compres.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.