- L’SMI puja un 3,1 %: 1.221 euros al mes en 14 pagues, és a dir, 17.094 euros a l’any.
- La pujada és retroactiva a l’1 de gener, de manera que les nòmines ja emeses poden requerir regularització.
- Convé revisar convenis i contractes que es refereixen a l’SMI i com operen la compensació i l’absorció.
El Consell de Ministres va aprovar el 17 de febrer del 2026 la pujada del salari mínim interprofessional (SMI), que recull el Reial decret 126/2026, de 18 de febrer, publicat al BOE el dia 19. La quantia queda en 1.221 euros mensuals en 14 pagues, 37 euros més al mes, un 3,1 %, cosa que equival a 17.094 euros a l’any; l’import diari és de 40,70 euros. S’aplica amb efectes des de l’1 de gener del 2026.
Els mínims especials també s’actualitzen: 57,82 euros per jornada legal per a les persones eventuals amb contractes de fins a 120 dies amb la mateixa empresa, i 9,55 euros per hora efectivament treballada per a l’ocupació de la llar externa. El Govern calcula que la mesura beneficiarà unes 2,5 milions de persones, assenyala que es va acordar amb CCOO i UGT a la Mesa de Diàleg Social i recorda que des del 2018 l’SMI ha pujat un 66 %.
Retroactivitat i nòmines
Com que el reial decret va entrar en vigor el 20 de febrer però s’aplica des de l’1 de gener, les empreses que hagin pagat gener i febrer amb la quantia anterior hauran d’abonar les diferències a les persones afectades. No és una opció: l’import mínim regeix des de l’inici de l’any i els endarreriments són exigibles. Convé calcular la diferència mes a mes, incloure les pagues extraordinàries en el còmput i deixar constància del criteri aplicat a la nòmina o en una comunicació a cada persona.
El reial decret compara la retribució anual total amb el llindar de 17.094 euros. Si el salari ja el supera, la pujada no obliga a modificar-lo; si queda per sota, s’ha d’elevar fins a assolir-lo, i el mateix passa amb els contractes privats d’import inferior. Per això convé mirar la retribució completa i no només el salari base.
Convenis i referències
El text preveu també una regla transitòria: les normes autonòmiques o locals, i els contractes privats vigents, que fan servir l’SMI com a referència de renda o d’actualització no s’ajusten automàticament a la nova quantia, tret que les parts ho acordin; per al 2026 mantenen l’import anterior si no es disposa una altra cosa. És un matís útil en arrendaments, beques o clàusules lligades a l’SMI.
Diferent és el cas dels convenis col·lectius amb taules salarials properes al mínim. Allà, les categories més baixes poden quedar-se per sota del nou SMI i caldrà pujar la retribució fins a assolir-lo, amb l’efecte en cadena que això pot tenir sobre les categories immediatament superiors. Convé revisar-ho abans de la propera negociació. Per a les empreses petites, l’efecte es nota a més en les cotitzacions socials, que es calculen sobre la retribució, de manera que l’impacte total és més gran que l’augment del salari.
Què convé revisar
Un repàs senzill comença per identificar qui cobra a prop del mínim, calcular les diferències des de gener, comprovar que el sistema de nòmines ja aplica els nous imports i comunicar els ajustos a la plantilla. En activitats amb moltes contractacions eventuals, hostaleria, agricultura, neteja o ocupació de la llar, l’actualització dels mínims per jornada o per hora requereix atenció específica.
També és el moment de revisar els contractes amb proveïdors de serveis intensius en mà d’obra, com ara neteja o seguretat, perquè la pujada es pot traslladar al preu. I qui tingui personal de la llar ha de comprovar que l’import per hora treballada arriba al mínim actualitzat, que per a l’ocupació externa és de 9,55 euros. Cada empresa ha de valorar el seu cas amb el seu assessor laboral; aquesta nota és informació general.
Una pujada retroactiva es gestiona millor quan es calcula aviat i s’explica amb claredat.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
