El Congrés tomba dos decrets del Govern

El dijous 26 de febrer del 2026 el Ple del Congrés dels Diputats no va convalidar dos decrets llei del Govern. El Reial decret llei 2/2026, de 3 de febrer, de mesures urgents per vulnerabilitat social, en matèria tributària i de finançament territorial, va ser rebutjat amb 177 vots en contra, 172 a favor i una abstenció, amb PP, Vox i Junts en contra. Tampoc no va tirar endavant el Reial decret llei 4/2026, de 10 de febrer, que establia límits de preu per a béns i serveis en situacions d’emergència.

Sí que es va convalidar el decret de revalorització de les pensions, que puja un 2,7 % les pensions contributives, i el que recull les ajudes a les víctimes de l’accident ferroviari d’Adamuz. Amb això, el Govern conserva la pujada de les pensions, però perd, entre altres mesures, la pròrroga fins al 31 de desembre del 2026 de la suspensió de desnonaments de llars vulnerables, que havia aprovat el 3 de febrer.

Quines mesures decauen

Amb la derogació del Reial decret llei 2/2026 decauen la pròrroga de la moratòria antidesnonaments, la prohibició de tallar subministraments bàsics com l’aigua o la llum, l’ampliació del bo social elèctric i diverses ajudes fiscals, entre les quals les vinculades a catàstrofes com la DANA i els incendis forestals i els incentius al vehicle elèctric. Amb el Reial decret llei 4/2026 desapareixen els topalls de preu en emergències.

La derogació no esborra el que va passar mentre el decret va estar en vigor: els seus efectes es mantenen fins que es publiqui l’acord de derogació al BOE. A partir d’aleshores, les mesures deixen d’aplicar-se, i el que torna a regir és la normativa anterior al decret.

Com funciona un decret llei

La Constitució permet al Govern aprovar decrets llei en casos d’extraordinària i urgent necessitat. Entren en vigor en publicar-se al BOE, però el Congrés s’ha de pronunciar en el termini de trenta dies: si els convalida, continuen; si no, queden derogats. A més, no poden afectar els drets, deures i llibertats del Títol I de la Constitució, el règim de les comunitats autònomes ni el dret electoral general. És una eina pensada per a emergències, que obliga l’Executiu a comptar amb suport parlamentari perquè les seves mesures no siguin provisionals.

No és la primera vegada en poc temps. Al gener el Congrés ja havia tombat un decret «òmnibus» que reunia la pujada de les pensions amb altres mesures, i el Govern el va separar després en diversos textos, que ara han tingut resultats diferents. Per a qui planifica, la lliçó és que una mesura en un decret llei és vàlida però precària fins que es convalida. Si el Govern vol donar continuïtat a una mesura rebutjada, l’ha de tramitar per una altra via, com un projecte de llei o un nou decret llei, cosa que pot endarrerir-la.

Què convé revisar

Els propietaris amb processos de desnonament en marxa i les llars vulnerables afectades han de consultar amb el seu advocat en quina situació processal es troben, perquè la suspensió prorrogada ja no estarà vigent quan es publiqui la derogació. En l’àmbit social, els serveis municipals continuen sent la via per buscar alternatives d’habitatge.

Les empreses i els particulars que pensaven acollir-se a deduccions o ajudes fiscals previstes en el decret, per exemple per a un vehicle elèctric, haurien d’esperar la publicació al BOE i els criteris de l’Administració abans de comprometre inversions. Els dubtes sobre quina part d’una ajuda o exempció continua vigent es resoldran amb els criteris que publiqui l’Agència Tributària, que convé consultar quan es publiqui l’acord. Consulti amb el seu assessor abans de decidir.

Una mesura urgent només és ferma quan el Parlament la convalida.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.