Esclaten els atacs contra l’Iran

El 28 de febrer del 2026 els Estats Units i Israel van llançar un atac coordinat contra l’Iran en què va morir el líder suprem, Ali Khamenei. L’Iran va respondre amb míssils contra Israel i contra bases al Golf, i va tancar l’estret d’Ormuz al trànsit comercial. Darrere de tot conflicte armat hi ha víctimes i famílies, i convé tenir-ho present abans de parlar de mercats.

Més enllà del que és humà i polític, que excedeix l’abast d’aquestes línies, l’episodi importa perquè afecta una de les artèries de l’economia mundial. Quan s’interromp el flux d’energia, l’efecte es nota en el preu dels carburants, de l’electricitat, del transport i, amb el temps, de gairebé tot el que es produeix i es consumeix. Per això les crisis d’aquest tipus se segueixen amb tanta atenció fins i tot des de llocs molt allunyats del conflicte.

Per què importa Ormuz

Per Ormuz passa al voltant d’una cinquena part del petroli i del gas natural liquat del món. Quan un pas tan estret es tanca, l’efecte no es limita a la regió: es trasllada als preus de l’energia, als nolis i a la planificació de qualsevol empresa que consumeixi o transporti combustible. Com més depèn un negoci de l’energia, directament o indirectament, més exposat està al que passi en un lloc tan llunyà.

La raó és que hi ha poques alternatives. Els petroliers i els metaners no poden substituir d’un dia per l’altre una ruta per la qual circula un volum tan gran, i les assegurances marítimes solen encarir-se o retirar la seva cobertura en zones de conflicte. El resultat és que l’energia triga més a arribar, costa més i deixa els compradors competint per les càrregues disponibles. I aquest encariment arriba, tard o d’hora, al consumidor final.

Una crisi d’oferta

Començava la major crisi energètica des del 2022. Les crisis d’oferta són especialment incòmodes perquè no es resolen amb política monetària: depenen de factors militars i diplomàtics que cap banc central controla i que els mercats han de valorar amb molt poca informació.

Convé distingir entre un xoc de demanda i un d’oferta. Els tipus d’interès actuen sobre la demanda, refredant-la o escalfant-la; però quan el que falla és l’oferta, els preus pugen i l’activitat es ressent alhora, i les eines habituals serveixen poc. Això explica per què aquestes crisis generen tanta incertesa i per què els mercats reaccionen amb oscil·lacions tan àmplies. Per a qui planifica, la conclusió pràctica és que cap pronòstic no substitueix un pressupost amb folgança.

Inflació i pressupostos

Amb l’energia més cara arribava també una nova onada d’inflació. Per a les famílies, això significa factures i preus de consum més alts; per a les empreses, costos que o bé es traslladen als clients o bé s’absorbeixen en el marge, amb la pressió consegüent sobre la liquiditat. Com més pesa l’energia en el negoci, més de pressa es nota. Un transportista o una indústria intensiva en energia ho percep gairebé de seguida; un despatx o una botiga ho farà a través de proveïdors i subministraments.

És el moment de revisar els contractes d’energia, d’entendre com es fixa el preu en cadascun i de comprovar si hi ha opcions de preu fix o de cobertura. També de construir el pressupost amb escenaris, no amb una sola xifra, i d’evitar decisions precipitades mogudes pel titular del dia. La calma en la planificació és avui un avantatge competitiu. Convé, a més, parlar amb el banc abans de necessitar-lo, per saber amb quines línies de liquiditat es compta si la tresoreria es tensa.

La geopolítica poques vegades avisa, i els pressupostos han de tenir marge per a quan no ho fa.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.