Un aval estatal contra l’impagament del lloguer

El BOE del 13 de desembre del 2025 va publicar el Reial decret 1135/2025, de 10 de desembre, que fixa les condicions de la línia d’ajuts, per compte de l’Estat, per cobrir els impagaments del lloguer d’habitatge de joves i col·lectius vulnerables. Desenvolupa l’article 76 del Reial decret llei 1/2025, i la seva finalitat és donar més tranquil·litat als propietaris que lloguin a aquests col·lectius.

La cobertura arriba a l’impagament de rendes, als danys causats a l’habitatge i al cost dels subministraments deguts. L’arrendatari ha de ser menor de 35 anys o pertànyer a un col·lectiu vulnerable, segons ho defineixi cada comunitat. La gestió correspon a les comunitats autònomes de règim comú i a Ceuta i Melilla, que poden fixar criteris addicionals. És una protecció adreçada al propietari, no al llogater, tot i que l’efecte buscat és facilitar l’accés a l’habitatge als qui tenen més dificultats.

Requisits per al propietari

Per accedir a l’aval, l’arrendador ha de signar un contracte amb una persona menor de 35 anys o vulnerable, cobrar una renda que no superi l’índex estatal de referència i dipositar la fiança legal obligatòria del contracte, incloses les seves actualitzacions. A més, ha d’estar al corrent de les seves obligacions tributàries i amb la Seguretat Social. Són condicions senzilles d’enunciar, però exigeixen tenir els papers en ordre. Convé revisar amb temps la documentació del contracte, perquè les comunitats poden exigir justificants addicionals que no figuren al reial decret.

El requisit de la renda té un efecte indirecte: vincula el benefici al preu del lloguer, de manera que qui cobra per sobre de l’índex de referència queda fora de la línia. I l’obligació de dipositar la fiança, que ja existeix per llei, passa a ser també condició per accedir a l’aval, cosa que dona un incentiu addicional per regularitzar contractes antics.

Com s’emmarca

La línia d’avals forma part de les mesures d’habitatge del Reial decret llei 1/2025, i el seu desenvolupament correspon ara a cada comunitat autònoma, que ha de concretar com se sol·licita, quins col·lectius considera vulnerables i com es tramiten les reclamacions. Això vol dir que les condicions pràctiques poden variar segons el territori, i que la cobertura pot no començar a funcionar a tot arreu alhora. Fins que cada comunitat publiqui les seves bases, no és possible saber amb exactitud quin tràmit cal seguir ni a quina finestreta adreçar-se.

És un ajut per compte de l’Estat, no una assegurança privada: el propietari no paga cap prima, però sí que ha de complir els requisits i seguir el procediment que fixi la seva comunitat. Tampoc no canvia les regles del contracte d’arrendament ni el paper dels tribunals davant d’un impagament, que continuen sent els de la normativa d’arrendaments urbans i la d’enjudiciament civil.

Què convé revisar

Si és propietari, convé comprovar si els contractes vigents o previstos compleixen els requisits: edat o condició de l’arrendatari, renda dins de l’índex de referència, fiança dipositada i situació al corrent amb Hisenda i la Seguretat Social. Si és llogater jove o vulnerable, pot preguntar a la seva comunitat autònoma quan i com s’obrirà el procediment.

Com que és una línia de gestió autonòmica, convé esperar a conèixer les bases concretes de cada comunitat abans de prendre decisions. Consulti amb el seu assessor per valorar com s’encaixa amb la seva situació patrimonial i amb la resta de la normativa d’habitatge aplicable al seu territori, que és àmplia i canviant, sobretot als territoris amb regulació pròpia del lloguer. Mentrestant, res no impedeix ordenar la documentació del contracte: còpia signada, justificant de la fiança i certificats d’estar al corrent de pagament.

Un lloguer segur ho és per a les dues parts si totes dues compleixen les regles.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.