- El 18 de novembre bitcoin va caure per sota de 90.000 dòlars, per primera vegada des de l’abril.
- Va esborrar els guanys acumulats el 2025 després del màxim d’octubre.
- La volatilitat forma part de l’actiu en tots dos sentits; la mineria necessita costos baixos i caixa per travessar els cicles.
El 18 de novembre del 2025, bitcoin va caure per sota dels 90.000 dòlars, per primera vegada des de l’abril. Amb aquest descens, des del màxim d’octubre, es van esfumar els guanys acumulats en el que portàvem del 2025. Poques setmanes abans, l’actiu havia marcat un màxim; ara retornava tot l’avenç de l’any, un recorregut que il·lustra amb claredat com de ràpid poden canviar les coses en aquest mercat. Amb la cotització a aquests nivells, resulta fàcil oblidar que fa pocs mesos l’entusiasme era el sentiment dominant.
Per a qui té una posició en criptoactius, veure desaparèixer en setmanes els guanys d’un any és una experiència dura. Per a qui observa des de fora, és una mostra de la volatilitat d’aquest tipus d’actius. I per a qui treballa en mineria, és un senyal que els marges del negoci depenen d’alguna cosa que no controla: el preu del que produeix. Cadascuna d’aquestes situacions aconsella, per motius diferents, parlar del risc amb serenitat.
Una caiguda que esborra l’any
La caiguda per sota de 90.000 dòlars, després del màxim d’octubre, va bastar per esborrar els guanys del 2025: un recordatori de com de ràpid es pot revertir un any sencer de pujades.
Les caigudes fortes tenen un efecte psicològic a més del financer. Després d’un màxim històric, molts participants se senten temptats de comprar, i quan el preu baixa, la temptació s’inverteix i apareix el desig de vendre. Aquesta seqüència, repetida moltes vegades, explica una part de la volatilitat del mercat i sol perjudicar qui actua per emoció. Una regla senzilla és decidir les condicions d’entrada i de sortida quan el mercat està en calma i respectar-les després.
Volatilitat en tots dos sentits
La volatilitat forma part de l’actiu, en totes dues direccions. Els mateixos mecanismes que impulsen les pujades ràpides, com l’entusiasme i l’apalancament, alimenten les caigudes ràpides, i per això qualsevol decisió sobre aquest tipus d’actius s’hauria de prendre assumint que tots dos escenaris són possibles.
Una manera de pensar el risc és preguntar-se què passaria amb el patrimoni si el valor d’aquesta posició es reduís a la meitat o menys. Si la resposta és que els plans de vida es veurien compromesos, la posició és massa gran per a la situació personal. No és una recomanació de comprar ni de vendre, sinó un criteri de proporció. Aquest criteri serveix també per a qualsevol altre actiu de comportament molt irregular.
Per a la mineria
Per a la mineria, els cicles de preu exigeixen operar amb costos energètics baixos i reserves suficients per travessar les caigudes. Una activitat els ingressos de la qual depenen del preu de l’actiu necessita marge per als mesos dolents, una gestió prudent de l’endeutament i una planificació que no pressuposi que el preu només puja. L’experiència del sector mostra que qui sobreviu als cicles no és sempre el més gran, sinó el millor preparat.
A la pràctica, això significa conèixer amb precisió el cost de produir cada unitat, mantenir una caixa que permeti cobrir les despeses fixes durant diversos mesos i evitar compromisos de finançament que depenguin d’un preu mínim. També convé tenir clar a quin preu l’operació deixa de ser rendible i quines decisions es prendrien en aquest cas, abans d’arribar a aquest punt. Una anàlisi de sensibilitat, amb diversos preus hipotètics, permet veure amb claredat quant de marge hi ha.
Els cicles durs se superen amb costos baixos i caixa, no amb optimisme.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
