- A principis de novembre les borses tecnològiques van patir caigudes davant dels dubtes sobre les valoracions de la IA.
- Preocupava que els beneficis no justifiquessin els preus i que la despesa en centres de dades no es traduís en ingressos a temps.
- Les bombolles es reconeixen millor a posteriori: el que sí que es pot fer és diversificar, no endeutar-se i mantenir liquiditat.
A principis de novembre del 2025, les borses tecnològiques van patir caigudes davant dels dubtes sobre les valoracions de les empreses d’intel·ligència artificial i sobre l’enorme despesa en centres de dades. Després de mesos de pujades quasi contínues, el mercat començava a fer-se una pregunta incòmoda: si els preus havien anat massa lluny i si les inversions es convertirien en ingressos a temps.
Aquests dubtes no eren nous, però van guanyar pes a mesura que les xifres anunciades es feien més grans. La conversa sobre una possible bombolla es va instal·lar als mitjans i a les carteres, i amb ella la temptació d’intentar encertar el moment d’entrar o sortir. Convé abordar-la amb més serenitat que ansietat, i entendre què es pot i què no es pot saber. Ningú no sap amb seguretat quan una valoració alta es converteix en un problema, i qui afirma el contrari mereix certa desconfiança.
De què dubtava el mercat
Les caigudes responien a dues preocupacions: que les valoracions de les empreses d’intel·ligència artificial s’haguessin disparat més enllà del que justificaven els seus beneficis i que l’enorme despesa en centres de dades no es traduís en ingressos a temps.
Totes dues preocupacions apunten a un mateix risc: que les expectatives hagin corregut per davant dels resultats. Quan això passa, n’hi ha prou amb una decepció, un retard o una simple revisió a la baixa de previsions perquè el mercat reconsideri els preus. Això no vol dir que la tecnologia no tingui futur, sinó que el seu preu present pot reflectir un optimisme excessiu. També pot reflectir, simplement, un creixement que encara no s’ha materialitzat però que sí que arribarà.
Què és una bombolla
Les bombolles es reconeixen millor a posteriori. Hi ha bombolla quan els preus s’allunyen molt del que justifiquen els fonaments, però en el moment és difícil saber si una pujada reflecteix un canvi estructural real o un excés d’optimisme, i per això és prudent no apostar-ho tot a una sola lectura.
La història ofereix exemples de tecnologies que van canviar el món i, alhora, de períodes en què els seus preus borsaris van ser insostenibles. Totes dues coses poden ser certes alhora: una innovació pot ser real i la seva valoració, excessiva. Per això convé separar la pregunta de si una tecnologia té futur de la de si un preu concret el reflecteix de manera raonable. La primera és una qüestió de tecnologia i de negoci; la segona, de preu i de paciència.
El que sí que es pot fer
El que sí que es pot fer a temps és diversificar, no endeutar-se per invertir i mantenir liquiditat per aprofitar les correccions. Són principis simples, però difícils de complir quan l’entorn és eufòric, i per això convé fixar-los per endavant, amb un assessor, en lloc d’improvisar-los sota pressió.
Una guia pràctica és preguntar-se quina part del patrimoni podria suportar una caiguda forta sense alterar els plans de vida, quina part es necessitaria en els propers anys i quina part pot romandre invertida a llarg termini. Amb aquestes respostes, la decisió sobre quant de risc assumir deixa de dependre dels titulars i passa a dependre d’objectius propis. Això dona més tranquil·litat, que en aquests moments té un valor propi. Res d’això és una recomanació sobre cap valor.
La disciplina es defineix amb calma, abans que el mercat la posi a prova.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
