Sanae Takaichi, primera ministra del Japó

El 21 d’octubre del 2025, Sanae Takaichi va ser escollida primera ministra del Japó, la primera dona a ocupar el càrrec. Més enllà del valor simbòlic del nomenament, els mercats el van llegir en clau econòmica i van anticipar més despesa pública i un ien feble. És una notícia política que es va traduir, quasi de seguida, en expectatives sobre tipus d’interès, bons i divises.

El Japó és una de les majors economies del món i la seva moneda i el seu deute exerceixen un paper important en els mercats globals. Per això, un canvi de govern amb altres prioritats econòmiques pot tenir efectes que van més enllà de les seves fronteres, també sobre inversors i empreses d’Europa, encara que la seva activitat no tingui res a veure amb el Japó. La raó és que els mercats financers estan connectats i que les decisions d’una gran economia es transmeten als preus de les divises, dels bons i de les accions a tot el món.

Un nomenament històric

El nomenament va tenir una lectura immediata als mercats, que van apostar per una major despesa pública i una moneda més feble, amb efectes sobre els bons i el mercat de divises. Va ser una reacció d’anticipació: els mercats no van esperar a veure les primeres mesures, sinó que van descomptar el rumb que suggeria el nomenament.

Una major despesa pública finançada amb deute sol pressionar a l’alça els tipus dels bons i, quan el banc central manté tipus baixos, tendeix a afeblir la moneda. Aquests mecanismes expliquen per què els mercats reaccionen al perfil econòmic d’un nou govern fins i tot abans que es concretin les seves mesures. Les expectatives s’anticipen, i de vegades es corregeixen quan arriben els fets. Per això, davant d’un nomenament d’aquest tipus, convé distingir entre el que s’espera i el que efectivament s’aprova.

Per què importen les decisions del Japó

El Japó continua sent clau per als fluxos de capital mundials. Durant anys, els tipus molt baixos del país han permès a inversors de tot el món finançar-se en iens per invertir en altres mercats, i qualsevol canvi en aquesta política repercuteix lluny de Tòquio.

És una pràctica molt estesa als mercats: demanar prestat en una moneda barata per invertir en actius que rendeixen més. Funciona mentre el tipus de canvi i els tipus d’interès es mantenen estables, i es pot desfer amb violència quan canvien. Això la converteix en un canal pel qual una decisió japonesa arriba a borses i bons d’altres països. No és un mecanisme exclusiu del Japó, però allà ha tingut una importància especial per la durada dels tipus molt baixos.

Un precedent conegut

Les seves decisions sobre tipus i despesa afecten bons i borses de tot el món, com es va veure l’agost del 2024. Aquell episodi continua sent una referència per als analistes quan avaluen aquest tipus de riscos. Per a qui té inversions internacionals, convé entendre fins a quin punt la seva cartera depèn, directament o indirectament, d’aquests fluxos i què passaria amb ella si canvien bruscament.

No cal seguir cada novetat de la política japonesa, però sí conèixer el tipus de riscos que s’hi poden transmetre: volatilitat sobtada, canvis en les divises i vendes forçades d’actius. Un assessor pot ajudar a avaluar si la cartera està preparada per a aquests episodis, i quant de marge de maniobra hi ha en cas que es repeteixin. Qui tingui inversions apalancades o finançades en una altra divisa hauria de revisar amb especial atenció aquest punt.

Una decisió política a Tòquio pot acabar notant-se en una cartera de Barcelona.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.