- L’8 d’octubre l’or va superar per primera vegada els 4.000 dòlars per unça.
- Ho va fer en un context d’inestabilitat política: crisi a França i tancament de l’Administració nord-americana.
- Dies després patiria una de les seves majors caigudes en anys: el seu pes en la cartera es decideix per objectius, no per la cotització.
L’8 d’octubre del 2025, l’or va superar per primera vegada els 4.000 dòlars per unça. Ho va fer en un context d’inestabilitat política, amb una crisi a França i el tancament de l’Administració nord-americana, dos episodis que reforçaven el seu atractiu com a actiu refugi. En poques setmanes, el metall havia passat dels 3.500 als 4.000 dòlars, un recorregut ràpid fins i tot per a un any de moviments intensos. Aquesta rapidesa també és una dada que convé tenir present.
Cada nova fita de l’or atrau atenció i també preguntes. Algunes persones es plantegen si és tard per comprar, altres si és el moment de vendre. Aquesta nota no dona recomanacions sobre això, però sí que proposa una manera de pensar l’afer: el que importa no és el preu del dia, sinó el paper que l’actiu compleix en el patrimoni de cada persona. Un actiu no és bo ni dolent en si mateix: ho és en relació amb el que s’espera d’ell.
Una nova fita
Els 4.000 dòlars per unça són una fita simbòlica, però el que importa és el motiu: la inestabilitat política portava els inversors a buscar refugi, i l’or és el refugi clàssic, tot i que això no garanteix que el preu continuï pujant.
Un actiu refugi és el que els inversors busquen quan creix la incertesa, perquè no depèn de la solvència d’una empresa o d’un Estat concrets. La seva demanda augmenta quan s’acumulen els motius d’inquietud, i aquesta demanda empeny el preu. Però aquesta mateixa lògica implica que, quan la inquietud disminueix, part d’aquesta demanda pot desaparèixer. Per això el comportament de l’or, tot i que sol ser protector, no és sempre invers al d’altres actius a curt termini.
Una pujada molt ràpida
En dos anys, l’or havia duplicat el seu preu. Una pujada tan ràpida també implica volatilitat: els actius que més pugen en poc temps solen ser els que més poden corregir després, i qui hi entra tard, atret pel titular, assumeix aquest risc amb més intensitat.
La psicologia dels mercats explica en part aquest fenomen. Una pujada prolongada atrau nous compradors, que empenyen el preu a l’alça, fins que algun esdeveniment canvia l’ànim i molts decideixen vendre alhora. Ningú no sap quan passarà, i per això és més assenyat definir per endavant quant de risc s’està disposat a assumir, i no intentar endevinar el moment. Qui té clar el seu horitzó i les seves necessitats de liquiditat no depèn d’encertar l’instant d’entrada o de sortida.
Una correcció poc després
Dies després patiria una de les seves majors caigudes en anys. La lliçó és la mateixa que amb qualsevol altre actiu: el seu pes en una cartera convé fixar-lo segons els objectius i l’horitzó de cada persona, no per la cotització del dia, i revisar-lo amb un assessor de manera periòdica.
Un bon criteri és preguntar-se per a què es té l’actiu. Si és per protegir-se de situacions extremes, no cal que pugi cada setmana; n’hi ha prou que sigui allà quan es necessita. Si s’espera que generi guanys, convé assumir que pot haver-hi períodes llargs de rendiment fluix. En tots dos casos, una revisió tranquil·la de la cartera val més que una reacció a l’últim moviment. I, si sorgeixen dubtes, un assessor pot ajudar a contrastar la posició actual amb els objectius de cada persona.
Un actiu refugi també té dies dolents.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
