- El 25 d’agost Trump va anunciar la destitució de Lisa Cook, membre de la junta de la Reserva Federal.
- Mai abans un president havia intentat apartar un governador de la Fed; Cook va recórrer als tribunals.
- La independència del banc central protegeix el valor dels diners; quan es qüestiona, els actius refugi tendeixen a beneficiar-se’n.
El 25 d’agost del 2025, Donald Trump va anunciar la destitució de Lisa Cook, membre de la junta de la Reserva Federal. Mai abans un president havia intentat apartar un governador de la Fed, i Cook va respondre recorrent als tribunals, que serien els qui decidirien si la mesura era legal. L’episodi va obrir un debat sobre els límits del poder polític davant d’una de les institucions més influents de l’economia mundial.
La Reserva Federal fixa els tipus d’interès del dòlar i, amb ells, condiciona el cost dels diners en bona part del món. Per això qualsevol canvi en la seva composició o en la seva autonomia se segueix amb atenció. No es tracta d’una qüestió tècnica menor: afecta la confiança en la moneda de referència del sistema financer internacional i, per tant, la manera com es valoren molts altres actius. Per això les decisions polítiques sobre el seu govern interessen molt més enllà de les fronteres nord-americanes.
Un fet sense precedents
El cas era inèdit per dues raons: no hi havia precedents d’una destitució així a la junta de la Fed, i el seu desenllaç quedava en mans dels jutges, no del president ni del banc central. Fins que els tribunals es pronunciessin, la legalitat de la mesura continuaria en qüestió.
La manca de precedents explica l’atenció que va rebre: no existia una pràctica establerta sobre com es resoldria un cas així, i això augmentava la incertesa. Mentre els tribunals no es pronunciessin, l’afer continuaria obert, i els inversors haurien d’incorporar aquesta possibilitat a les seves anàlisis de risc, sense poder saber encara quin seria el desenllaç. Una bona pràctica en aquestes situacions és esperar que hi hagi una resolució clara abans de treure conclusions.
Per què importa la independència
La independència dels bancs centrals és una garantia per al valor dels diners. Es concep perquè les decisions sobre tipus i estabilitat de preus no depenguin dels cicles electorals: si el poder polític hi pogués influir, els inversors podrien témer més inflació en el futur.
La lògica és senzilla: un govern pot sentir-se temptat de pressionar per tipus baixos abans d’unes eleccions, encara que això alimenti la inflació a mitjà termini. Un banc central independent actua com a contrapès, i la seva credibilitat és el que permet als ciutadans confiar que els seus diners conservaran valor. Aquesta confiança és un actiu que triga anys a construir-se i es pot erosionar amb rapidesa. La història econòmica ofereix exemples de països on la pèrdua d’aquesta confiança va tenir costos elevats i duradors per als seus ciutadans.
Actius refugi
Quan es qüestiona aquesta independència, l’or i altres actius refugi tendeixen a beneficiar-se’n. No és una regla fixa, però reflecteix una lògica: si es dubta del valor futur d’una moneda, augmenta l’atractiu d’allò que no depèn de la decisió de cap govern.
Convé valorar amb calma quant pes tenen aquests actius en una cartera. La seva funció és protegir més que multiplicar, i el seu comportament pot ser irregular a curt termini. Una decisió sobre ells hauria de prendre’s amb un assessor, en funció de l’horitzó, de les necessitats de liquiditat i de la resta del patrimoni, i no com a reacció a un titular polític. Si es desitja una protecció davant la inflació o la depreciació d’una moneda, hi ha diverses opcions amb característiques diferents, i convé comparar-les.
La confiança en les institucions és un actiu econòmic, encara que no figuri en cap balanç.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
