Fi a l’extinció automàtica per incapacitat

El 30 d’abril del 2025 es va publicar al BOE la Llei 2/2025, de 29 d’abril, que modifica l’Estatut dels Treballadors i la Llei general de la Seguretat Social en matèria d’extinció del contracte per incapacitat permanent. La norma va entrar en vigor l’1 de maig, i canvia una regla que durant dècades ha funcionat de manera quasi automàtica: fins ara, la declaració d’incapacitat permanent total, absoluta o gran incapacitat permetia extingir el contracte sense més tràmit.

A partir d’ara, l’empresa s’ha de plantejar abans si pot adaptar el lloc o recol·locar la persona. La reforma respon a la jurisprudència europea, en particular a la sentència del Tribunal de Justícia de la UE del 18 de gener del 2024, que va considerar contrària a la directiva sobre igualtat de tracte l’extinció sense haver examinat abans els ajustos raonables. Per a les empreses, suposa un procediment nou que convé conèixer i planificar.

Què canvia en el contracte

La llei crea una nova causa d’extinció a l’article 49.1.n) de l’Estatut. L’empresa només podrà extingir el contracte per incapacitat permanent total, absoluta o gran incapacitat quan els ajustos raonables suposin una càrrega excessiva, quan no hi hagi una vacant disponible d’acord amb el perfil i compatible amb la nova situació, o quan la persona rebutgi el canvi de lloc que se li proposi de manera adequada.

Mentre es resol, subsisteix la suspensió del contracte amb reserva del lloc de treball. Els serveis de prevenció determinen l’abast dels ajustos, prèvia consulta amb els representants dels treballadors en matèria de prevenció. Els casos d’extinció per aquesta causa es tramiten, a més, per un procediment judicial urgent i de tramitació preferent, cosa que accelera els possibles litigis.

Terminis i càrrega excessiva

La persona treballadora disposa de deu dies naturals des de la notificació de la resolució per comunicar per escrit la seva voluntat de mantenir la relació laboral. L’empresa té com a màxim tres mesos des d’aquesta notificació per fer els ajustos o el canvi de lloc. Si no és possible, disposa del mateix termini per extingir el contracte, amb una decisió motivada i comunicada per escrit.

La llei defineix la càrrega excessiva pel cost de l’adaptació en relació amb la mida, els recursos, la situació econòmica i el volum de negocis de l’empresa, i no es considera excessiva si els ajuts públics la compensen suficientment. En empreses de menys de 25 treballadors, s’entén excessiva si el cost, sense ajuts, supera la més gran de dues quantitats: la indemnització per acomiadament improcedent o sis mesos de salari.

Què convé revisar

Les empreses han de comptar amb un protocol per a quan un treballador rebi una resolució d’incapacitat: qui la rep, qui avalua el lloc amb prevenció, quines vacants hi ha i com es documenta la decisió. Convé identificar amb antelació els llocs que admeten adaptacions i els ajuts públics disponibles, perquè la seva existència influeix en la valoració de la càrrega. Un cas habitual és el de la persona que rep una incapacitat total però podria continuar exercint altres funcions de l’empresa amb un canvi de lloc.

També s’han de revisar els casos en curs i les clàusules de conveni o de contracte que prevegin l’extinció automàtica, a la llum de la nova regla. La Seguretat Social, a més, preveu que la pensió se suspengui mentre la persona exerceixi el lloc compatible. És un terreny on convé l’assessorament laboral, perquè un error de procediment pot acabar en un litigi.

Abans d’extingir un contracte per incapacitat, l’empresa haurà de demostrar que va buscar una altra solució.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.