El Govern envia a les Corts la reforma judicial

El dimarts 13 de maig del 2025, el Consell de Ministres va aprovar l’enviament al Congrés dels Diputats del Projecte de Llei Orgànica per a l’Ampliació i Enfortiment de les Carreres Judicial i Fiscal. El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, havia presentat l’avantprojecte el 21 de gener, i amb aquest pas comença la seva tramitació parlamentària.

No és una norma que s’apliqui encara: ha de passar pel Congrés i el Senat, i pot canviar. Però indica la direcció de la política de justícia i completa la sèrie de reformes dels últims mesos, com la Llei orgànica 1/2025 d’eficiència, que obliga a intentar un acord abans de demandar. Per als empresaris, la qualitat i la rapidesa dels tribunals són una part real de la seguretat jurídica.

Què conté el projecte

Segons el Govern, el text crea un quart torn a la carrera fiscal, que avui no existeix, i reforça el de la carrera judicial: es convocarà una plaça per cada tres del torn lliure, i hi podran accedir juristes de reconeguda competència amb més de deu anys d’exercici. Els jutges i magistrats de quart torn són avui menys del 8 %, davant el 25 % que preveu la Llei orgànica del poder judicial.

El projecte regula també un ascens automàtic per antiguitat als cinc anys d’ingrés a la carrera judicial, un procés extraordinari per estabilitzar jutges substituts i fiscals interins, una beca equivalent al salari mínim durant un màxim de quatre anys per a opositors amb rendes limitades i una Comissió Ètica Judicial de nou membres, cinc jutges i quatre catedràtics elegits per les Corts. El text és, en tot cas, en una fase inicial i es podrà modificar amb les esmenes dels grups parlamentaris.

Especialització mercantil

Entre els objectius hi ha millorar els processos d’especialització de jutges i magistrats en els àmbits mercantil i de violència sobre la dona, que quedarien en igualtat de condicions per promocionar. Per a les empreses, l’especialització mercantil importa perquè els jutjats mercantils resolen assumptes complexos, com conflictes entre socis, impugnació d’acords socials, competència, propietat industrial i concursos.

Un jutge amb formació i trajectòria específiques en aquestes matèries sol resoldre amb més criteri i major previsibilitat, i que el sistema de carrera ho reconegui pot facilitar que els jutges romanguin en aquests destins. No és una garantia de rapidesa, que depèn també dels mitjans i del volum d’assumptes, però sí un element que pot contribuir a millorar la qualitat de les resolucions. Més especialització també pot escurçar els procediments quan els assumptes són tècnics i requereixen un coneixement previ del dret de societats o concursal.

Autonomia de la Fiscalia i transparència

El Govern vincula la reforma de l’Estatut orgànic del Ministeri Fiscal a la futura Llei d’enjudiciament criminal, que preveu aprovar a l’estiu, i proposa un mandat de cinc anys per al fiscal general de l’Estat. El projecte inclou mesures de transparència, com prohibir el finançament privat de les associacions judicials i regular el vot telemàtic, i es presenta com una adaptació a recomanacions europees com les del GRECO.

Aquestes qüestions tenen un component polític evident i és previsible que siguin objecte de debat intens. El prudent per a qui depèn de la justícia és seguir el text en la seva tramitació parlamentària, sense donar per fet que s’aprovarà tal com s’ha remès, i mentrestant planificar els conflictes amb les eines ja vigents, com els mitjans de solució de controvèrsies.

Les reformes de la justícia es mesuren en anys, però convé seguir-ne l’evolució des del primer dia.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.