- El 9 d’abril Trump va suspendre durant 90 dies els aranzels recíprocs més alts, tret de la Xina.
- Amb la Xina, l’escalada va portar els gravàmens per sobre del 100 %.
- La lliçó és no haver de vendre en un mal moment: liquiditat, deute prudent i un pla definit per endavant.
Després de diversos dies de fortes caigudes a borses i bons, el 9 d’abril del 2025 Donald Trump va suspendre durant 90 dies els aranzels recíprocs més alts, tret de la Xina. Amb aquest país, l’escalada de mesures va portar els gravàmens per sobre del 100 %. L’anunci va arribar després d’diversos dies de nerviosisme extrem als mercats i va marcar un gir inesperat en la seqüència iniciada amb el «Dia de l’Alliberament». Els qui havien seguit les caigudes amb inquietud van veure com, en poques hores, el clima canviava del tot.
Per a molts inversors i empresaris, van ser dies difícils de seguir: la informació canviava cada poques hores i les decisions, tant polítiques com financeres, semblaven prendre’s amb una rapidesa poc habitual. Convé recordar que un episodi d’aquest tipus ofereix menys senyals sobre el futur que lliçons sobre com estar preparat per a escenaris d’alta volatilitat. La volatilitat no és un error del sistema, sinó una característica que es manifesta amb més força en alguns moments, i la millor resposta és la preparació, no la reacció.
Caigudes a borses i bons
Els dies previs van ser de vendes intenses, tant en accions com en deute públic, un tipus de moviment poc habitual perquè els bons solen comportar-se com a refugi. Això va donar als mercats un to de nerviosisme especial fins que va arribar l’anunci de la pausa.
Quan accions i bons cauen alhora, les carteres que es creien diversificades es ressenten més del que s’esperava. No vol dir que la diversificació hagi deixat de servir, però sí que els seus límits poden fer-se visibles en els moments de més tensió. Convé conèixer com es comporta cada part d’una cartera en situacions extremes, i no només en les normals. Una pregunta útil és quina part del patrimoni podria necessitar-se a curt termini i si aquesta part està protegida de les oscil·lacions.
Una recuperació en hores
El mercat va recuperar bona part del que havia perdut en hores. La suspensió es limitava a 90 dies i no arribava a la Xina, amb la qual els gravàmens superaven el 100 %, però va bastar per calmar el pànic immediat i mostrar com de ràpid poden canviar les coses.
Qui va vendre en el punt més baix va materialitzar una pèrdua que, d’haver esperat, hauria pogut ser menor. Però tampoc no és una regla general: ningú no sap per endavant quan es produirà el gir. Per això la clau no és endevinar el moment, sinó no dependre d’haver de decidir just aleshores, cosa que s’aconsegueix amb una planificació prèvia. Qui té un horitzó llarg i no necessita els diners a curt termini pot, per definició, suportar millor aquestes oscil·lacions.
La lliçó de la setmana
La setmana va ser una lliçó sobre el cost de vendre amb pànic, i sobre la importància de no haver de vendre en un mal moment. Disposar de liquiditat suficient, no endeutar-se més del que és prudent i tenir un pla definit per endavant ajuda a no prendre decisions irreversibles sota pressió.
Un pla senzill pot incloure un fons de reserva per a imprevistos, un calendari de revisió de la cartera i uns criteris clars sobre quan i per què es modificaria. També ajuda parlar-ne amb un assessor amb calma, amb els mercats tranquils. Res del que s’ha dit és una recomanació de comprar o vendre un actiu concret: és una invitació a preparar-se. Cada persona l’ha d’adaptar a la seva situació, amb l’ajuda d’un assessor.
En els moments de pànic, el major actiu és no estar obligat a actuar.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
