- El 20 de gener Donald Trump va jurar el segon mandat i va signar desenes d’ordres executives.
- L’endemà es va anunciar Stargate, un projecte privat de fins a 500.000 milions de dòlars en infraestructura d’intel·ligència artificial.
- Les empreses amb exposició als EUA han de saber quina part del negoci és sensible als canvis i tenir pensada una resposta.
El 20 de gener del 2025, Donald Trump va jurar el segon mandat com a president dels Estats Units i va signar desenes d’ordres executives el mateix dia. Era l’inici d’una etapa que molts empresaris, inversors i governs esperaven amb atenció, perquè la política de Washington condiciona el comerç, l’energia, la tecnologia i els mercats financers de mig món.
L’endemà es va anunciar Stargate, un projecte privat de fins a 500.000 milions de dòlars en infraestructura d’intel·ligència artificial. La combinació de decisions polítiques immediates i d’un anunci d’inversió d’aquesta magnitud va donar la mesura del ritme amb què arrencava el mandat i de la importància que es concedia a la tecnologia com a motor econòmic. Convé separar el que ja és una decisió signada del que és una declaració d’intencions: la primera té efectes jurídics immediats; la segona depèn que es materialitzi, i no sempre ho fa en els termes anunciats.
Un inici accelerat
Les ordres executives permeten a un president nord-americà actuar amb rapidesa sense passar pel Congrés, i el seu abast pot ser molt ampli. No tenen la força d’una llei aprovada per les cambres i poden ser revisades pels tribunals o per un president posterior, però mentre són en vigor produeixen efectes reals sobre agències, contractes i regulacions.
Per això l’arrencada d’un mandat sol marcar el to de la política econòmica dels anys següents. Les primeres decisions indiquen prioritats, anticipen conflictes i obliguen els qui fan negocis amb els Estats Units a reconsiderar supòsits que semblaven estables. Interpretar-les amb cautela, sense donar per segur tot el que s’anuncia, forma part de l’ofici de seguir l’actualitat.
Comerç, energia i regulació
Començava un període de canvis ràpids en comerç, energia i regulació. Són tres terrenys que afecten directament els costos, els preus i les condicions en què les empreses poden vendre, produir o invertir. Un canvi en qualsevol d’aquests es transmet a les cadenes de subministrament i als contractes, sovint amb efectes en països que no han pres la decisió.
Per a una economia oberta com l’espanyola, i per a una ciutat tan connectada com Barcelona, el que passa a Washington arriba per moltes vies: la demanda dels clients nord-americans, el preu de l’energia, el tipus de canvi entre euro i dòlar o la reacció d’altres governs. No totes les vies pesen igual en cada negoci, i aquí hi ha la tasca de cada empresa.
Què fer amb l’exposició als EUA
Per a les empreses amb exposició als Estats Units, seguir les decisions setmana a setmana es va tornar imprescindible: clients, proveïdors, contractes en dòlars o inversions en aquest mercat. No es tracta d’endevinar el proper anunci, sinó de saber quina part del negoci seria sensible a un canvi i tenir pensada una resposta raonable. Aquest exercici és útil tant per a una gran exportadora com per a una pime que compra components a un proveïdor que, al seu torn, depèn del mercat nord-americà.
Un bon exercici és fer un mapa senzill de dependències: quin percentatge de les vendes, de les compres o del finançament passa per aquest mercat, quines clàusules permeten revisar preus i terminis, i qui a l’organització s’encarrega de seguir la situació. Si l’exposició és gran, parlar amb un assessor sobre cobertures de canvi i alternatives comercials pot estalviar sorpreses.
Amb un entorn que canvia de pressa, la informació al dia és part de la gestió.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
