La justícia exigirà negociar abans de demandar

El divendres 3 de gener del 2025 es va publicar al BOE la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia. La norma té dos grans blocs: un reorganitza els òrgans judicials, amb Tribunals d’Instància i Oficines de Justícia als municipis, i l’altre regula els mitjans adequats de solució de controvèrsies, coneguts per les sigles MASC. L’entrada en vigor general serà el 3 d’abril del 2025.

Per a empresaris i famílies, el canvi més rellevant és el segon. Fins ara es podia presentar una demanda civil o mercantil sense haver parlat abans amb l’altra part. D’ara endavant, intentar un acord serà un requisit de procedibilitat: sense ell, el jutjat pot tancar la porta al cas. És un canvi de cultura processal que afecta impagaments, conflictes entre socis, reclamacions per contractes i disputes de consum.

Què compta com a intent d’acord

La llei no imposa una única fórmula. Admet la negociació directa entre les parts, la conciliació privada, l’oferta vinculant confidencial, l’opinió d’un expert independent i la mediació regulada per la Llei 5/2012, a més del dret col·laboratiu i d’altres mètodes eficaços. El decisiu és que l’intent sigui real i es pugui provar: la demanda s’ha d’acompanyar del document que acrediti que es va intentar.

Això canvia la manera de reclamar. Un requeriment escrit amb una proposta concreta i un termini raonable, o una reunió documentada amb acta, podrien servir de base, segons el criteri que vagin fixant els tribunals. El prudent és acordar amb l’altra part la via escollida i conservar tot allò que mostri què es va demanar i què es va respondre, perquè serà la prova que es va complir el requisit.

Excepcions i conseqüències

El requisit s’aplica als assumptes civils i mercantils, inclosos els transfronterers, però té límits. Queden fora els processos concursals i laborals, el procés penal i els casos en què una de les parts sigui una entitat del sector públic. Tampoc no s’exigeix, entre altres supòsits, en la tutela civil de drets fonamentals, en els processos de suport a persones amb discapacitat o de filiació, ni en la jurisdicció voluntària, les mesures cautelars i les demandes executives.

Si falta l’intent previ, el jutjat pot inadmetre la demanda. La llei introdueix a més la figura de l’abús del servei públic de Justícia: els tribunals podran valorar la conducta anterior de les parts a l’hora de decidir sobre les costes, i se sanciona el rebuig injustificat d’un MASC quan és obligatori. En les reclamacions de consumidors per clàusules terra s’exigeix, a més, una reclamació extrajudicial prèvia. Qui reclama ha de plantejar-se, doncs, no només si té raó, sinó també si pot demostrar que va donar a l’altra part una oportunitat real de resoldre l’assumpte.

Què convé revisar

Convé començar pels contractes. Molts inclouen clàusules de submissió a tribunals o de mediació redactades fa anys, que poden haver quedat desfasades. En una empresa familiar, els pactes de socis i el protocol familiar són el lloc natural per fixar com s’intentarà resoldre un desacord abans d’arribar a judici, amb quin mediador o institució i en quins terminis.

També convé ajustar els procediments interns de reclamació de deutes, de manera que cada requeriment quedi documentat, i valorar amb el seu assessor jurídic quina via d’acord resulta més útil en cada cas. Un bon hàbit és incloure als contractes nous una clàusula que descrigui el procediment previ de negociació, amb interlocutors, terminis i via de comunicació, perquè complir el requisit no depengui de la improvisació. Aquesta informació és de caràcter general i no substitueix l’assessorament sobre una situació concreta.

Abans de demanar justícia, caldrà poder demostrar que es va intentar un acord.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.