Trump amenaça amb aranzels els seus veïns

El 25 de novembre del 2024, el president electe dels Estats Units, Donald Trump, va anunciar que imposaria aranzels del 25 % a Mèxic i el Canadà, i aranzels addicionals a la Xina, des del primer dia del seu mandat. Encara no era una mesura en vigor, ja que el nou govern no havia pres possessió, però sí un senyal clar de cap a on podia anar la seva política comercial. Els mercats i les empreses van reaccionar de seguida, perquè els tres països citats són socis comercials de primer ordre.

Per a una empresa espanyola o europea, la notícia pot semblar distant, però no ho és. Les cadenes de subministrament són internacionals, i un aranzel als productes d’un país afecta les empreses que hi fabriquen, les que els compren i, per extensió, els clients finals. Entendre com funcionen aquestes amenaces, encara que finalment no s’apliquin, ajuda a planificar amb més serenitat. No es tracta d’alarmar-se, sinó de tenir clar quina part del negoci estaria exposada i quant de marge hi ha.

Què es va anunciar

Per entendre l’abast de l’anunci convé començar pel bàsic: un aranzel és un impost que es paga en importar un producte, de manera que l’encareix davant del fabricat al propi país. Un 25 % és un recàrrec molt considerable, que pot canviar per complet la rendibilitat d’una operació comercial. Per a l’importador, l’aranzel sol traduir-se en un preu més alt o en un marge menor.

Encara era una amenaça i no una mesura aplicada. Entre l’anunci i l’aplicació pot haver-hi negociacions, excepcions, canvis de calendari o retirades. Per això no convé tractar una amenaça com un fet consumat, però tampoc com un simple soroll: és una informació rellevant per preparar escenaris amb temps. La clau és distingir entre el possible i el segur.

Una etapa d’incertesa

El comerç mundial entrava en una etapa d’incertesa. Els aranzels encareixen els productes importats i poden provocar represàlies, de manera que una amenaça d’aquest tipus ja condiciona els preus, els contractes i els plans d’inversió, encara que no arribi a aplicar-se. Les empreses que comercien entre diversos països han de comptar amb la possibilitat que les regles canviïn amb poc avís. L’experiència recent demostra que les condicions comercials poden variar amb molta rapidesa.

La incertesa és costosa per si mateixa. Quan no se sap quins aranzels regiran, les empreses dubten abans de signar contractes de llarga durada, d’obrir una fàbrica o de comprometre una inversió, i els clients ajornen comandes. Aquesta paràlisi pot fer més mal que l’aranzel mateix, i d’aquí la importància de comptar amb un pla que permeti actuar en qualsevol escenari.

Què convé fer

Les empreses que venen als Estats Units van començar a estudiar escenaris i alternatives abans que arribés el gener. Convé calcular l’efecte sobre els marges, revisar les clàusules de preus i d’incoterms dels contractes i explorar altres mercats o proveïdors. Els incoterms són les regles que determinen qui assumeix els costos i els riscos del transport i dels tràmits duaners.

Un exercici pràctic és construir dos o tres escenaris, per exemple amb aranzel i sense, i comprovar quant canvia el resultat de cada línia de negoci. Després convé parlar amb clients i proveïdors sobre com es repartirien els costos i quines alternatives existeixen. Anticipar-se permet triar; improvisar, només reaccionar. Un assessor pot ajudar a dissenyar aquests escenaris. Com més aviat s’identifiquin els punts febles, més temps hi haurà per corregir-los sense pressa.

Anticipar escenaris és més barat que improvisar respostes.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.