- Els Estats membres confirmen l’acord sobre la directiva de treball en plataformes digitals, pendent del vot del Parlament Europeu i de l’adopció formal.
- El text introdueix una presumpció de relació laboral quan hi ha fets de control i direcció, que la plataforma pot desvirtuar.
- Inclou regles sobre gestió algorítmica: informació, supervisió humana i dret a obtenir explicació de les decisions automatitzades.
L’11 de març del 2024, els representants permanents dels Estats membres davant la Unió Europea (Coreper) van confirmar l’acord provisional assolit amb el Parlament Europeu el desembre del 2023 sobre la directiva de millora de les condicions de treball en plataformes digitals. La Comissió havia presentat la proposta el 9 de desembre del 2021. Queden pendents la votació del Parlament Europeu i l’adopció formal pel Consell.
La directiva afecta milions de persones. Segons les estimacions de la Comissió, uns 28 milions de persones treballen per a plataformes digitals a la Unió, i fins a 5,5 milions podrien estar mal classificades com a autònomes quan de fet tenen una relació laboral. Per a Espanya no és una novetat total: la Llei 12/2021, l’anomenada llei rider, ja presumeix la laboralitat del repartiment mitjançant plataformes i reconeix als representants de la plantilla el dret a conèixer els paràmetres dels algoritmes que afecten les condicions de treball.
La presumpció de laboralitat
El nucli de la directiva és una presumpció legal que admet prova en contrari: si la plataforma controla i dirigeix la prestació del servei, es presumeix que hi ha relació laboral. Els Estats defineixen els criteris en el seu dret nacional, i és la plataforma qui ha de provar que no hi ha relació laboral si la vol desvirtuar. Amb això es trasllada la càrrega de la prova, que fins ara recaïa en la persona treballadora. Com que cada país defineix els criteris, la classificació final dependrà de com els traslladi la seva legislació nacional.
La presumpció no classifica automàticament ningú: obre la via que sigui la plataforma qui hagi de justificar el caràcter independent de la feina. Els autònoms genuïns no es veuen afectats i poden continuar treballant com a tals quan de debò no reben instruccions ni control. Distingir entre tots dos supòsits és precisament l’objecte de la presumpció.
Algoritmes i dades
La directiva regula la gestió algorítmica, és a dir, l’ús de sistemes automatitzats que assignen tasques, avaluen el rendiment o decideixen sobre suspensions i retribucions. Les plataformes hauran d’informar de quins sistemes utilitzen i de com funcionen, garantir la supervisió humana de les decisions importants i oferir a les persones afectades una explicació i la possibilitat d’impugnar-les. També es limita el tractament de certes dades personals, com ara les relatives a emocions o a converses privades. Els representants de les persones treballadores també tindran dret a informació sobre aquests sistemes.
Aquesta part arriba també a qui treballa per compte propi a través de la plataforma, i no només a qui sigui considerat assalariat, cosa que amplia l’efecte més enllà del debat sobre la classificació.
Què convé revisar
Encara no hi ha norma aplicable: després de la votació del Parlament i l’adopció pel Consell, els Estats membres disposaran d’un termini per transposar-la, que serà de dos anys. Hi ha temps, però les empreses que operen amb persones treballadores de plataformes, o que contracten serveis amb repartidors i conductors, poden començar per cartografiar quines relacions tenen, amb quin grau de control i quins sistemes automatitzats utilitzen. Documentar ara aquesta informació facilitarà l’adaptació quan es conegui la norma nacional.
A Espanya, on ja regeix la llei rider i on el Tribunal Suprem va declarar laboral la relació dels repartidors d’una plataforma el setembre del 2020, l’efecte pràctic dependrà de com s’adapti la llei i de la interpretació dels tribunals. Per al seu model de negoci concret, el prudent és consultar amb el seu assessor laboral.
Europa vol que l’algoritme tingui un cap identificable.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
