- El Consell adopta el reglament: els proveïdors de pagament hauran d’oferir transferències instantànies en euros, rebre-les primer i enviar-les després.
- Enviar una transferència instantània no podrà costar més que una d’ordinària, i s’introdueix una verificació del beneficiari per reduir errors i fraus.
- Els terminis d’aplicació són esglaonats, i la zona de l’euro va per davant de la resta d’Estats membres.
El 26 de febrer del 2024, el Consell de la Unió Europea va adoptar formalment el reglament sobre pagaments instantanis en euros, després de la votació del Parlament Europeu del 7 de febrer. La norma modifica els reglaments sobre la zona única de pagaments en euros i estableix que els proveïdors que ofereixen transferències en euros hauran d’oferir també la modalitat instantània, disponible a qualsevol hora i qualsevol dia de l’any. Es publicarà al Diari Oficial de la Unió Europea i entrarà en vigor als vint dies de la publicació.
En bona part de la zona euro, la transferència instantània costa més que una d’ordinària i no totes les entitats l’ofereixen. El reglament pretén canviar-ho: obliga a oferir-la, en limita el preu, fixa que els fons arribin al compte del beneficiari en un màxim de deu segons i exigeix un servei de verificació del beneficiari abans de confirmar el pagament, que compara l’IBAN amb el nom del titular i avisa si no coincideixen. S’espera que redueixi els errors i, sobretot, els fraus per suplantació. L’objectiu de les institucions europees és que el pagament instantani deixi de ser un servei minoritari i passi a ser un mitjà de pagament habitual.
Què canvia per als bancs
Els proveïdors de serveis de pagament de la zona euro que ofereixin transferències hauran de permetre rebre transferències instantànies en un termini de nou mesos des de l’entrada en vigor i enviar-les en divuit. Els dels Estats membres fora de la zona de l’euro tenen terminis més llargs. A més, hauran de contrastar amb freqüència els seus clients amb les llistes de sancions de la Unió, de manera periòdica i no operació per operació, per no endarrerir el pagament.
Per als clients, la principal novetat serà la comoditat: pagaments que arriben en segons, a qualsevol hora, sense recàrrec respecte al mateix pagament per la via ordinària. El servei de verificació del beneficiari s’aplicarà tant a les transferències instantànies com a les ordinàries en euros.
Efecte en les empreses
Per a les empreses, el pagament instantani redueix el temps entre la venda i el cobrament, cosa que millora la tresoreria, sobretot en pimes, comerços i negocis de serveis. També millora la previsió de caixa de qui paga proveïdors o nòmines, perquè la data d’abonament deixa de dependre dels horaris bancaris. També simplifica la conciliació de cobraments i pot substituir altres mitjans de pagament amb comissions més altes, sempre que el client el triï.
En contrapartida, exigeix millors controls interns: un pagament que arriba en segons s’emet també en segons i, a la pràctica, no es recupera amb facilitat. La verificació de l’IBAN davant del nom redueix el risc d’errors i de l’anomenat frau del CEO, però no l’elimina. Convé mantenir procediments de doble autorització per als imports elevats i formar l’equip davant dels intents de suplantació.
Què convé revisar
Amb la implantació esglaonada, és un bon moment per parlar amb el seu banc: quines transferències instantànies ofereix ja, a quin preu i amb quins límits, i com s’integraran al seu programari de tresoreria i facturació. Si cobra a través de passarel·les de pagament o datàfons, convé preguntar si incorporaran el pagament instantani com a alternativa.
També és útil actualitzar la política de pagaments de l’empresa: qui autoritza, amb quins límits i com s’actua davant d’una transferència errònia. Com a informació general, per a decisions concretes sobre els seus mitjans de pagament consulti amb el seu assessor.
Els diners es mouran en segons; els controls de l’empresa també hauran de fer-ho.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
