- El salari mínim interprofessional del 2024 queda en 1.134 euros al mes, que equivalen a 15.876 euros a l’any, amb efectes des de l’1 de gener.
- Un segon reial decret modifica el reglament de l’IRPF perquè qui cobri el salari mínim no suporti retenció ni ingrés a compte.
- Les empreses han de recalcular nòmines i revisar els convenis amb taules inferiors, perquè la pujada s’aplica amb efectes retroactius.
El 6 de febrer del 2024 el Govern va aprovar el Reial decret 145/2024, que fixa el salari mínim interprofessional (SMI) per al 2024 en 37,8 euros al dia o 1.134 euros al mes, segons es fixi per dies o per mesos. Es va publicar al BOE del 7 de febrer i regeix des de l’1 de gener del 2024. Suposa una pujada del 5 % respecte a l’SMI del 2023, els efectes del qual s’havien prorrogat mentre va durar la negociació, i garanteix un mínim anual de 15.876 euros.
El mateix dia es va aprovar el Reial decret 142/2024, que modifica el reglament de l’IRPF perquè els treballadors que cobrin l’SMI no suportin retenció ni ingrés a compte. Fins aleshores, el llindar per sota del qual no es retenia era de 15.000 euros anuals. Per evitar un salt brusc, la mesura arriba també a qui té rendiments nets del treball fins a 19.747,5 euros, les retencions dels quals es redueixen. El mateix text anuncia que després s’elevarà la reducció per rendiments del treball i l’obligació de declarar.
Què fixa el reial decret de l’SMI
L’SMI es refereix a la jornada legal de cada activitat i, si es treballa menys, es cobra a prorrata. Només compta la retribució en diners: el salari en espècie no pot reduir la quantia. A aquesta se sumen els complements salarials de conveni o contracte, i el text fixa regles de compensació i absorció: la revisió no afecta els salaris que, en conjunt i en còmput anual, ja superin el mínim, que es compara amb la xifra anual indicada.
El reial decret també regula les quanties dels treballadors eventuals i temporers, els serveis dels quals a una mateixa empresa no superin cent vint dies, i dels empleats de la llar. Per als eventuals, el mínim s’incrementa amb la part proporcional de diumenges, festius i pagues extraordinàries.
Retencions: del mínim cap amunt
El nou reglament eleva les quanties de rendiments del treball a partir de les quals es practica retenció, segons el nombre de fills i la situació familiar. D’aquesta manera, qui percebi un import igual o inferior a l’SMI no estarà subjecte a retenció, i l’efecte se suavitza fins als 19.747,5 euros de rendiment net per evitar l’anomenat error de salt, és a dir, que una petita pujada salarial redueixi el sou net.
Per a les empreses, això implica recalcular els tipus de retenció en les nòmines afectades. Les plantilles amb retribucions properes al mínim notaran el canvi en el cobrament mensual, i el resultat final dependrà de la declaració anual de cada persona. Qui cobri per sobre d’aquest tram veurà una retenció ajustada, no necessàriament igual que abans, segons la situació familiar. L’Agència Tributària va publicar el mateix 7 de febrer una nota informativa sobre la modificació.
Què convé revisar
Convé comprovar que cap salari base de conveni queda per sota del nou mínim anual, inclosos els contractes a temps parcial, que es computen a prorrata. Si el conveni és inferior, l’SMI preval des de l’1 de gener i hi haurà diferències per regularitzar, amb efectes retroactius, així com les cotitzacions associades.
També és útil revisar els complements i les clàusules d’absorció, que determinen si la pujada es compensa amb altres conceptes, i programar l’actualització dels sistemes de nòmina. Si té dubtes sobre l’aplicació a una plantilla concreta, consulti amb el seu assessor laboral.
Una pujada del mínim obliga a recalcular nòmines i retencions, i a revisar convenis.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
