Llum verda als fons cotitzats de bitcoin

El 10 de gener del 2024, la SEC, el regulador dels mercats de valors dels Estats Units, va aprovar els primers fons cotitzats que inverteixen directament en bitcoin. Van començar a negociar-se l’endemà, i entre els emissors hi havia grans gestores com BlackRock. La decisió posava fi a anys de rebutjos de sol·licituds anteriors i es va interpretar de seguida com un punt d’inflexió per a l’actiu. Era, a la pràctica, el reconeixement que un actiu nascut fora del sistema financer tradicional trobava per fi un lloc a dins.

No era una notícia tècnica reservada a especialistes. Un producte regulat i negociable en borsa canvia qui pot apropar-se a bitcoin i de quina manera, i per això l’anunci va interessar tant els particulars com les institucions, els gestors de patrimonis i les empreses el negoci de les quals depèn del sector. Entendre el canvi exigeix distingir entre el que l’aprovació significa i el que no significa.

Què és un ETF al comptat

Un fons cotitzat, o ETF, és un vehicle que es compra i es ven a la borsa igual que una acció, a través del compte que l’inversor ja tingui al seu banc o al seu bròquer. El seu valor reflecteix el d’allò que conté, ja siguin accions, bons, matèries primeres o, en aquest cas, bitcoin. La comoditat és el gran avantatge del format: s’opera en horari de mercat i des del mateix compte que qualsevol altre valor cotitzat.

Els fons de bitcoin «al comptat» posseeixen l’actiu directament, en lloc d’operar amb derivats, que són contractes el valor dels quals depèn del preu d’un altre actiu. La diferència importa: el fons compra i custodia bitcoin real, i qui adquireix participacions s’estalvia la part més tècnica, que consisteix a obrir una cartera digital, guardar les claus i protegir-les d’errors o robatoris. A canvi, delega aquesta custòdia en tercers, de manera que la seguretat depèn de la solidesa de qui la presta.

Una porta principal

Per al mercat, el missatge era que bitcoin entrava a les carteres institucionals per la porta principal. Moltes entitats tenen restriccions reguladores, de custòdia o de política interna que els impedeixen mantenir posicions directes en un actiu així. Un producte aprovat pel supervisor i ofert per gestores conegudes redueix bona part d’aquestes barreres. Per a un comitè d’inversió, la diferència entre un actiu sense un marc clar i un producte supervisat és enorme, encara que l’actiu subjacent sigui el mateix.

Per a la infraestructura que sosté la xarxa, la mineria, una demanda més estable i professional era un canvi de fons. La mineria depèn del preu de l’actiu que produeix, i una base de compradors més àmplia i de llarg termini pot reduir part de la incertesa amb què es planifiquen les inversions en equips, energia i finançament. No elimina els cicles propis del sector, però sí que pot canviar el teló de fons en què es prenen les decisions.

El que no canvia

Que un actiu cotitzi en un fons regulat no n’elimina la volatilitat ni el risc de pèrdua. El fons hereta les oscil·lacions del preu de bitcoin, i aquestes oscil·lacions poden ser àmplies en poc temps. A més, l’inversor continua pagant costos de gestió i depèn que l’emissor i el seu custodi funcionin correctament. És a dir, el risc no desapareix: canvia de forma i passa en part a l’emissor i a la custòdia.

Qui es plantegi una exposició hauria d’entendre què compra, quin pes tindria en el conjunt del seu patrimoni i què passaria si el preu caigués amb força, i parlar-ne amb el seu assessor. Aquesta nota és informació general i no una recomanació d’inversió: la decisió depèn de la situació, els objectius i el termini de cada persona o empresa. Un horitzó curt i un de llarg no s’assemblen gens davant d’un actiu que es pot moure amb força.

Més accés no és el mateix que menys risc.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.