- L’1 de gener els Emirats Àrabs Units, Egipte, Etiòpia i l’Iran es van incorporar formalment als BRICS, el grup que lideren el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica.
- L’ampliació suma economies i sistemes polítics molt diferents: no és una unió duanera ni monetària, i cada país manté les seves pròpies polítiques.
- Qui té interessos fora d’Espanya hauria de revisar la seva exposició geogràfica i les normes de cada jurisdicció abans d’establir-s’hi o d’invertir.
L’1 de gener del 2024, els Emirats Àrabs Units, Egipte, Etiòpia i l’Iran es van incorporar formalment als BRICS, el grup que lideren el Brasil, Rússia, l’Índia, la Xina i Sud-àfrica. El bloc guanyava així quatre membres més i una presència molt més gran a Àsia, a l’Orient Pròxim i a l’Àfrica, amb un pes polític i econòmic clarament superior al de l’etapa anterior. És una ampliació de pes polític i econòmic, però convé no confondre-la amb una integració: els nous membres entren en un fòrum de coordinació, no en un mercat comú.
La notícia importa més enllà de la política. Els BRICS agrupen economies emergents de gran mida, i cada incorporació canvia la manera com empreses, inversors i governs de tot el món llegeixen el mapa econòmic. Per a un empresari o una família amb negocis, clients o patrimoni fora d’Espanya, és un senyal que els equilibris que es donaven per estables s’estan reordenant. No exigeix actuar de seguida, però sí mantenir una conversa tranquil·la sobre fins a quin punt el negoci o el patrimoni propis depenen d’una sola regió.
Què és aquest bloc
Els BRICS van néixer com un club de grans economies emergents: un fòrum en què països amb interessos comuns coordinen posicions i guanyen veu a l’escena internacional. No són una unió duanera, en què els membres comparteixen un aranzel exterior comú, ni una unió monetària, en què comparteixen moneda, com passa en altres fórmules d’integració.
Amb quatre membres més, el grup reuneix economies i sistemes polítics molt diferents entre si. Aquesta heterogeneïtat és alhora la seva força i el seu límit: aporta pes i diversitat, però dificulta que tots actuïn amb una sola veu. Cada país manté les seves pròpies polítiques econòmiques, comercials i fiscals, de manera que parlar dels «BRICS» com d’un únic mercat seria un error. Per a una empresa, el rellevant no és el nom del bloc, sinó les condicions concretes de cada país: els seus aranzels, la seva moneda, el seu sistema legal i la seva estabilitat política.
El Golf com a pont
El Golf guanyava pes com a centre financer i logístic entre Orient i Occident. Dubai i Abu Dhabi ja eren places de referència per a empreses i inversors europeus, no només destinacions de viatge o de negoci ocasional, i l’entrada dels Emirats al bloc reforça aquesta imatge de pont entre mercats.
Operar en aquests països vol dir moure’s en un entorn amb la seva pròpia regulació, la seva fiscalitat i la seva manera de fer negocis. El que funciona a Barcelona o a Madrid no es trasllada de manera automàtica: els contractes, la contractació de personal, la constitució de societats o el tractament dels beneficis responen a regles locals que convé conèixer per endavant i no descobrir sobre la marxa.
Revisar l’exposició
Per a una empresa o una família amb interessos internacionals, l’ampliació és un recordatori que el mapa econòmic canvia. Un primer exercici senzill consisteix a anotar on són els clients, els proveïdors i els actius, i quina part de cadascun depèn de cada regió. És habitual descobrir concentracions que ningú no va buscar, simplement perquè s’han anat acumulant amb els anys. Posar-les per escrit és el primer pas per decidir si són acceptables o si convé equilibrar-les.
Abans d’establir-se o d’invertir en una jurisdicció nova convé conèixer-ne les normes amb l’assessorament adequat: la fiscalitat local i la del país de residència, els convenis per evitar la doble imposició, els requisits societaris i les vies per cobrar i repartir beneficis. No es tracta d’evitar aquests mercats, sinó d’entrar-hi amb les regles clares i amb un pla raonable per si les circumstàncies canvien. Una reunió amb l’assessor fiscal i jurídic abans de fer el primer pas sol estalviar més del que costa.
El món econòmic és cada vegada més multipolar, i convé mirar-lo amb aquesta amplitud.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
