- El 27 de novembre el Consell de la UE va adoptar el Reglament de dades, després del vot del Parlament Europeu del 9 de novembre.
- Dona dret als usuaris de productes connectats a accedir a les dades que generen i a compartir-les amb tercers.
- Fixa regles sobre clàusules abusives en contractes de dades i facilita el canvi de proveïdor de serveis al núvol.
El 27 de novembre del 2023 el Consell de la Unió Europea va adoptar el Reglament de dades (Data Act), amb la qual cosa va concloure la seva tramitació legislativa. El Parlament Europeu havia aprovat el text final el 9 de novembre, amb 481 vots a favor, 31 en contra i 71 abstencions. Només manca la signatura i la publicació al Diari Oficial de la Unió Europea perquè entri en vigor, i la major part de les seves normes s’aplicarà després d’un període transitori.
La Comissió va proposar aquesta norma el 23 de febrer del 2022 com a part de l’estratègia europea de dades. La seva idea de fons és senzilla: les dades que generen els dispositius connectats —un vehicle, una màquina industrial, un electrodomèstic intel·ligent— no han de quedar en exclusiva a les mans del fabricant. Qui les usa ha de poder accedir-hi i decidir amb qui les comparteix, i el mercat de serveis que es construeixi sobre aquestes dades ha de ser més obert i competitiu.
Accés a les dades de productes connectats
El reglament reconeix als usuaris de productes connectats i de serveis relacionats el dret d’accedir, de manera oportuna, a les dades que es generen amb el seu ús i a compartir-les amb tercers que ells triïn, com un taller independent, una asseguradora o un proveïdor de serveis de manteniment. Els titulars de les dades, en general els fabricants, les hauran de posar a disposició en condicions justes, raonables i no discriminatòries.
Les microempreses i les petites empreses gaudeixen de certes exempcions com a fabricants i de condicions més favorables com a destinatàries de dades. El reglament complementa, i no substitueix, la normativa de protecció de dades personals: quan les dades incloguin informació sobre persones, continuen aplicant-se el Reglament general de protecció de dades i la normativa sobre privacitat en les comunicacions electròniques.
Contractes i serveis al núvol
El text estableix que les clàusules contractuals abusives sobre l’accés i l’ús de les dades, imposades unilateralment a una empresa, no la vinculen. Es pretén equilibrar la posició de les pimes davant dels grans proveïdors, que sovint fixen les condicions. Incorpora també normes per canviar de proveïdor de serveis de tractament de dades, com el núvol, amb menys obstacles tècnics, contractuals i econòmics.
Això darrer afecta qualsevol empresa que contracti serveis al núvol: la dependència d’un sol proveïdor, els costos de sortida i la dificultat de migrar les dades són avui preocupacions habituals. El reglament aspira que canviar de proveïdor sigui possible sense traves desproporcionades, tot i que els detalls tècnics i els terminis es concretaran amb el temps. Preveu, a més, que en situacions de necessitat excepcional els titulars de dades les posin a disposició d’organismes públics.
Què convé revisar
Els fabricants i venedors de productes connectats —maquinària, vehicles, dispositius domèstics o industrials— haurien d’analitzar quines dades generen els seus productes, qui hi pot accedir i com s’informa l’usuari, ja que el disseny dels productes haurà de facilitar aquest accés. Convé començar a mapar els fluxos de dades i revisar els contractes amb clients i proveïdors.
Les empreses que contracten serveis al núvol poden revisar els seus contractes pel que fa a durada, costos de sortida, portabilitat de les dades i condicions de terminació, i valorar si depenen en excés d’un únic proveïdor. Per a la resta, el reglament és un senyal de cap on va la regulació europea de les dades. Aquesta nota és informació general; per al vostre cas, consulteu amb el vostre assessor.
Les dades deixen de ser un subproducte de l’aparell i passen a ser un afer de drets i de contractes.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
