Fi de l’exempció de l’ICIO de l’Església

L’Ordre HFP/1193/2023, de 31 d’octubre, del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, es va publicar al BOE el 3 de novembre del 2023 i va entrar en vigor l’endemà. Deroga l’ordre ministerial de 5 de juny del 2001, que havia aclarit que l’impost sobre construccions, instal·lacions i obres (ICIO) quedava inclòs en l’exempció que l’acord del 1979 amb la Santa Seu reconeix a l’Església Catòlica en matèria d’impostos.

El canvi respon a un compromís assolit a finals de març del 2023 mitjançant un intercanvi de notes entre el Govern i la Conferència Episcopal Espanyola, pel qual l’Església va renunciar a l’exempció de l’ICIO i de les contribucions especials. Segons la mateixa ordre, es tracta d’harmonitzar-ne el règim amb el de les entitats sense ànim de lucre, en aplicació del principi de no privilegi i de no discriminació. Tot i que l’afer té una dimensió política, el seu contingut és tributari i afecta un impost municipal que paguen cada dia promotors, empreses i particulars.

Què és l’ICIO

L’ICIO és un impost municipal que grava la realització de construccions, instal·lacions o obres per a les quals s’exigeix llicència d’obres o presentar una declaració responsable o una comunicació prèvia, encara que finalment no s’hagi obtingut o presentat. El paga qui és propietari de l’obra i es calcula sobre el seu cost real i efectiu, aplicant el tipus que fixa cada ajuntament, amb un màxim legal del 4 %.

La llei preveu exempcions per a determinades obres públiques de l’Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals, i permet als ajuntaments establir bonificacions, per exemple per a obres d’especial interès social o per a instal·lacions d’aprofitament de l’energia solar. És, per tant, un tribut en què l’ordenança de cada municipi té un pes notable. A més, l’impost es merita quan s’inicia l’obra i sol liquidar-se de manera provisional en concedir la llicència, amb una regularització posterior sobre el cost real un cop acabada.

Què canvia amb l’ordre

Fins ara, les obres de l’Església Catòlica i de les seves entitats quedaven exemptes de l’ICIO en virtut de l’acord amb la Santa Seu. Des del 4 de novembre aquesta exempció deixa d’aplicar-se. Això no vol dir que tota obra eclesiàstica tributi en qualsevol circumstància per igual: el règim aplicable serà el general de l’impost i, si escau, les bonificacions que prevegi cada ordenança municipal.

El mateix acord de març contemplava que l’Església renunciés també a l’exempció en les contribucions especials, un altre tribut local que s’exigeix quan una obra pública beneficia de manera especial determinades persones. Els ajuntaments són els qui liquiden i recapten l’ICIO, per la qual cosa seran ells els qui apliquin a la pràctica el nou criteri.

Què convé revisar

Per a qualsevol empresa, comunitat de propietaris, fundació o particular que executi obres, la lliçó pràctica és revisar l’ordenança fiscal de l’ICIO del municipi: tipus aplicable, bonificacions disponibles i documentació necessària per sol·licitar-les. A Catalunya cada ajuntament fixa el seu tipus i els seus beneficis, de manera que el cost d’una mateixa obra pot variar d’un municipi a un altre.

Les entitats sense ànim de lucre, incloses fundacions i associacions, haurien de comprovar quins beneficis els corresponen i com se sol·liciten, i reflectir l’impost en el pressupost de les obres. Aquesta nota és informació general sobre una norma tributària; per a casos concrets, consulteu amb el vostre assessor.

Un impost local discret canvia de tracte i recorda que el pressupost de qualsevol obra inclou també el que liquida l’ajuntament.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.