Fracassa la investidura de Feijóo

El 27 i el 29 de setembre del 2023 el Congrés va rebutjar la investidura d’Alberto Núñez Feijóo com a president del Govern. Com que no va reunir suports suficients, el torn passava a Pedro Sánchez, i Espanya continuava amb un Govern en funcions.

El resultat de les dues votacions no va sorprendre els qui seguien l’aritmètica parlamentària, però va confirmar que la incertesa s’allargaria. Per a les empreses, l’important no era tant qui acabés governant com el temps que durés la situació d’interinitat i les decisions que quedaven en suspens mentrestant. En un sistema parlamentari, l’aritmètica importa més que el relat: sense els suports necessaris al Congrés, cap candidat no pot ser investit, i les negociacions entre grups es poden allargar més del que molts esperaven.

Què va passar al Congrés

Després de les dues votacions es va confirmar el rebuig i s’obria una altra fase del procés, amb un nou candidat, mentre el Govern continuava en funcions.

El procediment d’investidura exigeix que el candidat proposat aconsegueixi la confiança de la Cambra. Si no l’obté, s’obre un nou torn amb un altre candidat, i si s’esgoten els terminis sense acord, es convoquen noves eleccions. Cada fase té el seu propi calendari, cosa que explica que la situació es pogués allargar durant setmanes. El calendari de terminis que fixa la Constitució imposa, a més, un límit a la durada del procés, de manera que la situació no es pot prolongar indefinidament: si no hi ha acord, el sistema preveu una nova convocatòria a les urnes.

Què vol dir un Govern en funcions

Amb un Govern en funcions, no hi havia pressupostos nous ni grans reformes. La seva capacitat d’actuació es limita a la gestió ordinària: no pot impulsar lleis de calat ni abordar canvis fiscals importants. Qualsevol decisió que depengués d’un nou marc legal quedava, per tant, ajornada.

Això té conseqüències pràctiques. Els projectes de llei pendents no avancen, les ajudes que necessiten renovació poden quedar en l’aire i les empreses que esperen un canvi normatiu no saben quan arribarà. Es tracta d’una situació legítima i prevista pel sistema, però que introdueix un grau d’incertesa en la planificació. Un Govern en funcions continua pagant les nòmines públiques i prestant els serveis essencials, però no pot enviar a les Corts projectes de llei ni aprovar pressupostos nous, de manera que es mantenen els de l’exercici anterior. Per als qui esperen una reforma concreta, una ajuda o una decisió administrativa que requereix un nou marc legal, aquesta situació significa esperar, i l’espera té un cost que convé calcular i no ignorar.

Planificar sense saber

Les empreses operaven amb les regles del 2023 sense saber quines serien les del 2024. Això afecta les decisions de contractació, inversió i preus que depenen de deduccions, ajudes o tipus que podrien canviar.

Una resposta possible és preparar diversos escenaris, pactar amb flexibilitat els contractes a llarg termini i no precipitar decisions irreversibles fins a tenir més claredat. Per exemple, calcular què passaria amb el resultat de l’empresa si es manté el marc actual i què passaria si es retira una ajuda o una deducció, i decidir per endavant què es faria en cada cas. Un mètode senzill consisteix a dividir les decisions en tres grups: les que es poden prendre ja, les que es prendran quan hi hagi claredat i les que depenen de factors aliens a la política. Cada grup requereix un tractament diferent. Per a la tresoreria, convé mantenir un marge de liquiditat una mica més gran mentre duri la incertesa, de manera que un retard d’ajudes, de pagaments públics o de decisions administratives no tensioni els comptes ordinaris del negoci.

La incertesa es gestiona millor amb escenaris que amb suposicions.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.