La inflació dels EUA baixa al 3 %

El 12 de juliol del 2023 es va publicar que la inflació nord-americana havia baixat al 3 % al juny, el nivell més baix des del 2021. Els mercats van celebrar que el final de les pujades de tipus era a prop. Després de mesos de xifres molt altes, la dada marcava un canvi de ritme evident.

El canvi d’escenari era important perquè la inflació és un dels factors que més influeixen en les decisions dels bancs centrals i, per extensió, en el cost del finançament per a empreses i famílies. Tot i això, la xifra necessitava una lectura atenta, perquè un percentatge més baix no explica tota la història del que ha passat amb els preus. Per als qui havien viscut els mesos de pujades més fortes, la xifra va suposar un respir, però també va plantejar una pregunta de fons: quant de la inflació acumulada s’havia incorporat ja de manera duradora a les rendes, als lloguers i als contractes.

Una bona notícia amb matisos

Els mercats van reaccionar bé per una raó senzilla: si els preus es moderen, el banc central té menys motius per continuar endurint la seva política, i això acostava el final de les pujades de tipus.

És una lògica senzilla. Els bancs centrals pugen els tipus per frenar la demanda i, amb ella, els preus. Quan la inflació s’acosta al seu objectiu, el motiu per mantenir aquesta pressió desapareix i s’obre la porta a una política més neutral. Però la prudència aconsella esperar que les dades confirmin la tendència durant diversos mesos. Les dades d’inflació es publiquen mensualment i cadascuna és una peça d’un trencaclosques més gran. Els bancs centrals prefereixen esperar que diverses lectures consecutives confirmin la direcció abans de modificar la seva política.

Preus més estables, no més barats

La baixada de la inflació no volia dir que els preus tornessin enrere, només que pujaven més a poc a poc. És una confusió freqüent: una inflació del 3 % indica que els preus continuen encarint-se, encara que a menor ritme. El nivell general de preus quedava permanentment més alt que abans del repunt.

Per a una llar o una empresa, la diferència és fonamental. Un alleujament en la taxa no es tradueix en factures més baixes, sinó en factures que creixen amb menys velocitat. Els preus que es van disparar en els anys anteriors continuaven allà, i qualsevol pressupost havia de partir d’aquest nivell, no del que hi havia abans que comencés l’episodi. Una conseqüència pràctica és que les comparacions amb anys anteriors s’han de fer amb cura. Una despesa que sembla estable en termes nominals ha perdut capacitat de compra, i un ingrés que no ha crescut ha perdut valor real.

El poder adquisitiu

El poder adquisitiu perdut el 2022 no es recuperava sol. Salaris, rendes de lloguer, contractes i pressupostos que no s’haguessin actualitzat continuaven pagant el cost d’aquella pujada. L’estalvi mantingut en efectiu, a més, havia perdut valor real mentre els preus pujaven.

Convé revisar si els ingressos propis, i els dels contractes a llarg termini, segueixen el ritme dels preus, i si els estalvis en efectiu mantenen el seu valor real. Per a les empreses, això inclou clàusules d’actualització de tarifes; per a les famílies, la comparació entre l’evolució de la seva renda i la del cost de la vida. És un exercici que es fa bé amb calma i amb xifres reals. Per a les empreses amb contractes plurianuals, això aconsella revisar quan i com s’actualitzen les tarifes, i comprovar si la fórmula d’actualització compensa de manera raonable els augments de costos acumulats des de la signatura.

Moderar la inflació no és el mateix que desfer la pujada de preus acumulada.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.