Europa regula els criptoactius

El 20 d’abril del 2023 el Parlament Europeu va aprovar el reglament MiCA, el primer marc integral de la Unió Europea per als criptoactius, amb regles per a emissors i proveïdors de serveis. Fins llavors, el sector havia crescut en bona part al marge d’una regulació específica.

L’aprovació arribava després d’anys de creixement ràpid i de forta volatilitat, un entorn en què molts usuaris trobaven a faltar regles clares. Posar regles clares no elimina els riscos d’aquests actius, però canvia l’entorn en què operen les empreses i en què decideixen els qui els utilitzen, ja siguin particulars o negocis. El reglament no pretén jutjar el valor d’aquests actius ni la seva utilitat, sinó establir qui els pot oferir al públic, amb quins requisits i sota quina supervisió, un pas habitual quan un mercat assoleix una certa dimensió.

Què és MiCA

Que sigui un reglament és el que el fa rellevant. Un reglament europeu s’aplica directament a tots els Estats membres, sense necessitat que cada país el traslladi a la seva legislació, cosa que dona una base comuna a qui opera en diversos països i evita que les regles variïn d’un territori a un altre.

Aquesta uniformitat té un avantatge pràctic. Una empresa autoritzada d’acord amb les normes comunes pot explicar als seus clients i als seus socis sota quines regles treballa, i qui contracta els seus serveis sap quines exigències hauria de complir. Abans, cada país aplicava criteris propis, i en molts casos hi havia simplement un buit legal. Encara que el reglament s’aplica de manera directa, la seva posada en marxa se sol fer per fases i amb normes de desenvolupament, per la qual cosa convé seguir el calendari concret d’aplicació per a cada tipus d’activitat.

A qui s’adreça

Estableix regles per a emissors de criptoactius i per als proveïdors de serveis, com les plataformes que els custodien, els intercanvien o ajuden els clients a comprar-los. Són dues figures diferents: qui crea i posa en circulació un actiu, i qui ofereix serveis sobre actius ja existents.

Les regles per a aquest tipus d’entitats solen girar entorn de qüestions bàsiques: qui és el responsable, quina informació es dona al client, com es protegeixen els actius que es custodien i quines obligacions té l’empresa davant dels supervisors. Són les mateixes preguntes que es plantegen en qualsevol altre sector financer regulat. Una empresa que ofereixi aquests serveis haurà de demostrar, per exemple, que disposa d’una organització i uns recursos adequats, i que informa els seus clients de manera comprensible sobre els riscos que assumeixen.

Què implica per a qui opera

Per fi hi havia regles comunes a Europa. Per a qui opera en aquest àmbit, el compliment normatiu passava a ser un requisit per continuar al mercat, no una opció. Les empreses del sector han de revisar el seu model, la seva estructura i els seus procediments interns per comprovar què se’ls exigirà i amb quin calendari.

Els clients, per la seva banda, poden fixar-se en si el seu proveïdor compleix la normativa que li correspon. Abans de confiar fons a una plataforma convé saber on està establerta, quina autorització té, com es custodien els actius i què passa si l’empresa té problemes. I, si s’opera amb aquests actius, convé conèixer-ne el tractament fiscal i les obligacions d’informació, amb l’ajuda d’un assessor. Per a les empreses que accepten criptoactius com a mitjà de pagament o els mantenen en tresoreria, la regulació també és rellevant, perquè defineix la fiabilitat dels intermediaris amb què treballen i les garanties que poden exigir.

Una regulació clara no elimina el risc d’aquests actius, però sí que redueix la incertesa sobre les regles del joc.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.