El Congrés rebutja la moció de censura

El Congrés dels Diputats va rebutjar el 22 de març del 2023 la moció de censura presentada per Vox contra el Govern de Pedro Sánchez, amb l’economista Ramón Tamames com a candidat a la presidència. La moció va obtenir 52 vots a favor, 201 en contra i 91 abstencions. Per prosperar necessitava la majoria absoluta de la Cambra.

Tot i que el resultat era previsible per l’aritmètica parlamentària, l’episodi serveix per recordar com funciona un dels mecanismes més específics del nostre sistema constitucional i què passa amb l’agenda legislativa i econòmica en un any marcat per les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig i per les generals, que s’han de celebrar abans que acabi la legislatura, a finals d’any.

Com funciona la moció

La Constitució regula a l’article 113 la moció de censura constructiva: l’ha de proposar almenys una desena part dels diputats, és a dir, 35, i incloure un candidat a la presidència del Govern. Davant de la qüestió de confiança, que planteja el mateix president, la moció neix del Congrés. No es pot votar fins que passin cinc dies des que es presenta, i en els dos primers s’admeten mocions alternatives. És constructiva perquè qui la presenta ha de proposar una alternativa, cosa que busca evitar buits de poder.

Per aprovar-se necessita la majoria absoluta, 176 vots. Si prospera, el Govern presenta la dimissió i el candidat inclòs a la moció s’entén investit de la confiança de la Cambra i és nomenat president. Si fracassa, els seus signants no en poden presentar una altra durant el mateix període de sessions, que en aquest cas arriba fins al juny, i mentre una moció és en tràmit el president no pot proposar la dissolució de les Corts.

Quines conseqüències té

Jurídicament, cap: el Govern continua amb plenitud de funcions, les normes en vigor no canvien i els projectes en tramitació continuen el seu curs. Tampoc es modifiquen les normes fiscals, laborals o mercantils vigents, que continuaran aplicant-se en els mateixos termes. Per això la votació té més valor polític que pràctic, i reforça la idea que el calendari real el marcaran les urnes i no la mecànica parlamentària.

El que sí que pot passar és que el debat condicioni el clima dels mesos següents. En un any electoral els projectes amb calendari incert es poden accelerar o quedar ajornats, i les normes fiscals o laborals poden canviar de ritme segons la majoria que es formi. Aquesta incertesa és una dada més per a qui ha de decidir inversions o contractacions. Per a qui planifica a mitjà termini, convé distingir entre el soroll polític i els canvis que de debò arriben al Butlletí Oficial de l’Estat.

Què ve ara

El calendari polític del 2023 és dens: després de les eleccions municipals i autonòmiques del 28 de maig, les generals s’han de convocar abans del final de la legislatura. Amb la moció resolta sense efectes per al Govern, el treball parlamentari segueix el seu curs amb els projectes ja en marxa, tot i que la proximitat dels comicis tendeix a concentrar l’agenda en poques iniciatives. Convé seguir quins projectes mantenen el calendari i quins poden decaure en acabar la legislatura.

Per a empreses i famílies, l’efecte és sobretot de previsibilitat. El prudent és planificar amb la normativa vigent, seguir les novetats de cada projecte i evitar decisions precipitades basades en expectatives. Aquesta nota és informació general i no valora preferències polítiques; el seu assessor l’hi pot ajudar a revisar quines decisions pendents depenen de canvis normatius. En qualsevol cas, els calendaris d’obligacions de l’any no s’alteren per la votació.

La moció canvia el titular d’un dia, no les regles amb què les empreses planifiquen l’any.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.