- L’avantprojecte fixa un mínim del 40 % de dones als consells de cotitzades i grans empreses.
- Arriba també a l’alta direcció, i a les cotitzades l’incompliment seria infracció greu.
- És un text en fase inicial: falten informes, tràmit parlamentari i possibles canvis.
El Consell de Ministres va aprovar el 7 de març del 2023 l’avantprojecte de llei orgànica de representació paritària de dones i homes als òrgans de decisió. El text transposa la Directiva (UE) 2022/2381, de 23 de novembre del 2022, sobre l’equilibri de gènere entre els administradors de les societats cotitzades, i l’amplia a altres àmbits: el polític, l’Administració de l’Estat i la societat civil, amb especial atenció a les empreses.
Segons les dades que acompanyen la proposta, les dones representen el 29,3 % dels consells de les societats cotitzades espanyoles (357 conselleres sobre un total de 1.220) i el 19,6 % de l’alta direcció, excloses les directives que també són conselleres. Els consells d’administració i l’alta direcció són, per tant, el terreny on el canvi seria més visible si la llei s’aprova tal com està.
Què exigeix el text
Els consells d’administració de les societats cotitzades i de les entitats d’interès públic amb més de 250 treballadors, més de 50 milions d’euros de xifra de negocis o més de 43 milions d’actiu hauran d’incloure almenys un 40 % de dones. Per aconseguir-ho caldrà adaptar els processos de selecció i, en cas d’empat entre diversos candidats, s’escollirà la persona del sexe menys representat al consell. L’obligació arriba també a les entitats d’interès públic, categoria que inclou, entre d’altres, bancs i asseguradores.
Els dos tipus de societats hauran de vetllar perquè l’alta direcció també compleixi el principi i detallar la situació a la memòria. A les cotitzades, l’incompliment es tipifica com a infracció greu. L’avantprojecte arriba a més a les juntes de govern dels col·legis professionals, als òrgans de decisió del sector públic estatal i a tribunals i jurats de l’Administració General de l’Estat. Els col·legis professionals hauran d’incloure a la memòria anual el nombre de membres per sexe i, si no assoleixen el percentatge, explicar els motius i les mesures adoptades.
Què falta per conèixer
Es tracta d’un avantprojecte: després de la primera aprovació ha de passar pels informes preceptius i per una segona aprovació del Govern abans d’arribar al Congrés, on es pot modificar. Els terminis d’aplicació, les excepcions i el detall de les sancions poden canviar durant aquest recorregut, i la directiva europea marca els seus propis objectius i calendari.
Per a les empreses familiars i les no cotitzades que superin els llindars, la qüestió no és només de compliment: afecta la successió al consell, els pactes de socis i els estatuts. Convé saber amb temps quants llocs es renoven en els propers anys i quins perfils es busquen, perquè un consell es renova a poc a poc. Si el text arriba al Congrés, els grups podran presentar esmenes, i el calendari dependrà de la tramitació i de la proximitat del final de la legislatura.
Com preparar-se
Un primer exercici és calcular la composició actual del consell i de l’alta direcció, comprovar si l’empresa supera algun dels llindars i revisar els procediments de selecció i d’avaluació de candidats. També convé documentar els criteris d’idoneïtat, perquè la regla de desempat exigeix poder justificar la decisió.
No cal anticipar canvis definitius, però sí que hi ha marge per preparar una pedrera de candidatures i una política de diversitat coherent amb l’estratègia. Aquesta nota és informativa; el text final pot diferir de l’avantprojecte, i el seu assessor mercantil pot analitzar el cas concret de la seva societat. Les empreses familiars poden aprofitar per reflexionar sobre el protocol familiar i el paper que hi té el consell d’administració.
Una quota que s’anuncia avui es compleix amb la successió que es prepara ara.
Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.
