La Xina abandona la política de «covid zero»

El 7 de desembre del 2022 la Xina va anunciar una relaxació profunda de les seves restriccions sanitàries, després de protestes a diverses ciutats. En poques setmanes va desmantellar per complet la política de «covid zero». Va ser un canvi de rumb ràpid, després de gairebé tres anys en què el país havia aplicat tancaments i controls estrictes, i que va tenir un enorme impacte per a la població i per a l’activitat econòmica. Les conseqüències sanitàries i humanes d’aquest canvi queden fora de l’abast d’aquesta nota, que se centra en els efectes econòmics.

Per a l’economia mundial, la decisió era rellevant per la mida del país i pel seu pes en les cadenes de subministrament i en la demanda de matèries primeres. Les empreses que compren o venen a la Xina, o que depenen de components fabricats allà, van seguir la reobertura amb atenció, tant per les oportunitats com pels riscos. Entendre els dos costats del canvi permet preparar millor les decisions dels pròxims mesos. Durant un temps, les decisions s’haurien de prendre amb informació incompleta sobre el ritme real de la recuperació.

La fi de gairebé tres anys

La política de «covid zero» havia suposat gairebé tres anys de tancaments i controls estrictes. El canvi va arribar després de protestes a diverses ciutats, i en poques setmanes el país va passar d’aplicar les restriccions més dures a desmantellar-les per complet.

Un canvi tan abrupte té els seus propis efectes: la reobertura ràpida d’una economia d’aquesta mida sol produir irregularitats en l’activitat, en l’ocupació i en la producció mentre es normalitza. Per a qui depèn de proveïdors xinesos, la transició pot portar tant millores com interrupcions temporals, de manera que convé mantenir contacte directe amb ells i no donar per fet un retorn immediat a la normalitat. L’experiència d’altres països després de la reobertura suggereix que la normalització no és lineal, i convé tenir-ho present en planificar lliuraments i compres.

Cadenes de subministrament i demanda

La reobertura de la segona economia del món prometia reactivar les cadenes de subministrament i la demanda. Per a les empreses que compren a la Xina, la normalització de les fàbriques i els ports podia alleujar retards, i per a les que hi venen, la reactivació del consum podia obrir noves oportunitats. La reobertura no desfà a l’instant els retards acumulats: cal absorbir la càrrega pendent.

Aquestes oportunitats no són automàtiques ni iguals per a tothom. Depenen del sector, de la competència local i de la capacitat de cada empresa per adaptar-se a un mercat molt exigent. Qui vengui a la Xina necessita entendre els seus canals de distribució, les seves normes i els seus hàbits de consum, i valorar el risc de dependre massa d’un sol mercat, per gran que sigui. Una empresa que vulgui vendre a la Xina hauria de valorar si compta amb socis locals, amb compliment normatiu i amb una estratègia a llarg termini.

Pressió sobre preus i energia

La reobertura també podia tornar a pressionar els preus de l’energia i les matèries primeres, perquè una economia gran que recupera activitat consumeix més. Convé vigilar com afecta aquest possible augment de demanda als costos de les matèries primeres i l’energia pròpia, i mantenir flexibilitat en les compres i els terminis.

Una manera prudent d’abordar la incertesa és combinar contractes a termini per a una part de les necessitats amb compres més flexibles per a la resta, de manera que no es depengui per complet d’un sol escenari. També convé revisar les clàusules de revisió de preus amb proveïdors i clients. Una reobertura reeixida és una bona notícia global, però els seus efectes sobre els costos es poden notar a la factura. Aquesta flexibilitat té un cost, però evita quedar atrapat en un preu fix si el mercat es mou en contra.

Una bona notícia per al comerç mundial pot portar el seu propi cost.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.