Croàcia entra a l’euro

L’1 de gener del 2023 Croàcia va adoptar l’euro i va entrar a l’espai Schengen, de manera que la moneda única passava a comptar amb el seu vintè membre. Per al país suposava fer un pas important en la seva integració europea: passava a pagar amb la mateixa moneda que els seus socis i a circular sense controls a les fronteres interiors de l’espai Schengen.

Aquell mateix dia va començar a Espanya una altra novetat, de naturalesa molt diferent però amb efectes igual de pràctics: va entrar en vigor l’IVA zero per als aliments bàsics. Dos canvis sense relació entre ells van coincidir així en el calendari, i tots dos obligaven empreses de sectors molt diversos a comprovar que els seus preus, els seus contractes i els seus sistemes estaven a punt. Convé recordar que cap dels dos canvis exigeix grans inversions, però sí atenció al detall els primers dies de l’any, quan els errors de configuració són més fàcils de detectar i de corregir.

Què aporta compartir moneda

Una moneda comuna elimina el risc de canvi entre els països que la comparteixen. Quan una empresa ven o compra en una altra divisa, l’import que finalment rep o paga en euros depèn de com es mogui el tipus de canvi entre la data del contracte i la del cobrament o el pagament. Aquesta incertesa obliga a fixar marges de seguretat, a contractar cobertures o a assumir resultats que tenen poc a veure amb l’activitat del negoci.

Amb l’euro com a moneda de les dues parts, aquesta fricció desapareix. Per a les empreses que comercien amb els Balcans, l’operativa es simplifica: preus comparables a primer cop d’ull, una sola divisa a la comptabilitat i menys comissions per conversió. Cada ampliació de la zona euro redueix costos i facilita la vida de qui opera en diversos països, tot i que l’efecte concret depèn de cada sector i del pes que tingui aquest comerç en el negoci.

Un IVA que canvia la factura

L’IVA és un impost sobre el consum que les empreses repercuteixen en cada factura i que després liquiden amb l’Hisenda pública. Quan el tipus aplicable a un producte baixa a zero, no canvia només el preu final per al consumidor: també canvien els programes de facturació, les caixes registradores i els sistemes dels distribuïdors, que han d’aplicar el tractament correcte des del primer dia. Un error de configuració es tradueix en factures mal emeses.

A més, una rebaixa d’aquest tipus afecta la relació entre comerços i proveïdors. Els preus de compra, les tarifes pactades i els marges s’expressen sovint amb o sense impost, i convé tenir clar a quina de les dues bases es refereix cada contracte. Qui vengui aliments ha de distingir quins productes entren en la mesura i quins no, cosa que pot exigir una revisió producte a producte del catàleg.

Què convé revisar

Qui tingui clients o proveïdors a l’àrea de l’euro ampliada pot començar pels contractes i les llistes de preus fixats en altres monedes, per veure si la referència continua sent útil o si convé passar-los a euros. També les condicions acordades amb el seu banc per a les operacions en divisa: comissions, tipus de conversió i terminis que potser ja no tinguin raó de ser en aquests intercanvis.

En el cas de l’IVA zero, la comprovació és més immediata: que la facturació reflecteixi el nou tractament fiscal, que els sistemes de cobrament estiguin actualitzats i que l’equip administratiu sàpiga a quins productes s’aplica. Un repàs breu amb la gestoria o l’assessor fiscal a l’inici de l’any evita correccions i discrepàncies més endavant.

Menys fricció a les fronteres sol traduir-se en menys feina administrativa i més previsibilitat.

Aquest article és informació general. No és assessorament jurídic, fiscal ni d’inversió, i no té en compte les circumstàncies particulars de ningú.